L’EDITORIAL

La nova (a)normalitat que hem d’aprendre a gestionar

Els experts en epidemiologia han acabat coincidint en dos factors bàsics que expliquen la situació general que viu l’Estat en relació a la crisi del covid-19: la impaciència en la desescalada i l’absència d’un lideratge clar i d’una comunicació madura de les administracions. Ho expliquen els que l’ARA ha consultat en la informació que us oferim avui a Societat i hi coincideixen els que, a través d’un article conjunt a The Lancet, van demanar una auditoria externa i independent sobre la situació a Espanya. Aquella desescalada va estar precedida i presidida per la readaptació del govern espanyol d’un concepte habitual en economia: “la nova normalitat”. La Generalitat va preferir “la represa”, però el fet és que, amb les ganes de posar fi al confinament i amb la necessitat de donar aire a una economia sota mínims, l’efecte va acabar sent el de “l’ampolla de cava” destapada de cop, com descriuen els experts.

Un altre símil que utilitzen els epidemiòlegs completa la descripció. “Vam donar l’incendi per controlat quan encara hi havia brases: l’elevada xifra d’asimptomàtics”. Les dades van des de la màxima alarma a Madrid a una màxima alerta a Catalunya.

I així és com, tres mesos després, els condicionants i les mesures de “la nova normalitat” o de “la represa” han passat de ser l’esperança d’una millora -tot i les incomoditats en la vida quotidiana- a ser unes eines imprescindibles per contenir la segona onada. Per evitar tornar a reviure escenes dels mesos de març o abril.

Som, doncs, en plena nova (a)normalitat. Gestionant la incertesa, la prudència o la por, assimilant que les expectatives no s’han complert. Que seguim necessitant que la mascareta, la distància social i la màxima higiene de mans presideixin les nostres vides. No ens ha agafat desprevinguts, però sí cansats perquè la motxilla de renúncies és força plena, especialment en relació a la gent gran. I és cert que un dels factors, la crisi econòmica i social, encara ha d’anar a pitjor i en qualsevol cas s’allargarà més enllà de la fi de la pandèmia, sigui quan sigui que això es produeixi.

És a aquesta situació, a com ens hem d’acostumar a viure, al que dediquem el dossier d’avui. Com han reobert les escoles, com ens movem, com ens organitzem la vida, com treballem, fins i tot com lliguem...

I els experts, psicòlegs en aquest cas, ens ho deixen clar. No hem de generar massa expectatives, o en tot cas no posar-hi dates. Ens hem d’adaptar a la situació perquè no hi ha alternativa i hem de fer l’esforç de mirar-ho en positiu, tant en relació a les oportunitats que es generin com en acceptar que “farem menys del que voldríem però que el que fem seguirà tenint valor”.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF