Comença el compte enrere: només un mes per a la convocatòria electoral

BarcelonaDesprés del fracàs de les esquerres del 25 de juliol, quan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van ser incapaços de pactar un govern de coalició, i passats ja els estira-i-arronses que aquests dies de canícula han protagonitzat el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, i el secretari d'acció de govern de Podem, Pablo Echenique, ara arriba el moment de la veritat. S'activa el compte enrere. Tot just falta un mes perquè comenci a córrer el rellotge electoral, ja que el dilluns 23 de setembre serà l'últim dia per pactar una investidura. En cas que no hi hagi acord, el dia 24 el BOE publicarà la convocatòria electoral per a uns nous comicis, previstos per al diumenge 10 de novembre.

Seria la segona vegada en menys de quatre anys que Espanya es veuria abocada a una repetició electoral per la impossibilitat dels seus líders polítics d'arribar a un pacte. I és per això que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias haurien de ser conscients que les repeticions electorals acostumen a ser arriscades: la conjuntura del moment pot alterar els resultats dels anteriors comicis i es podria veure modificada la majoria d'esquerres obtinguda. Bona part de l'èxit de les esquerres en les eleccions de l'abril va ser degut a la fragmentació dels vots de la dreta, provocada per la irrupció de Vox. En aquest sentit, el PP està començant a estendre la fórmula de Navarra Suma a altres comunitats per evitar aquesta divisió dels vots sota el paraigua d'Espanya Suma. És una avís del replegament d'una dreta cada cop més dura i extrema. I no és cap disbarat pensar que pugui acabar sumant.

L'actual president en funcions hauria de tenir en compte que, quan s'obté la majoria dels vots com va ser el cas del PSOE en el comicis de l'abril passat (va ser de llarg el partit més votat amb gairebé un 29% dels vots), es té la responsabilitat d'intentar formar govern. No només d'aconseguir els vots necessaris per superar la investidura, sinó també d'obtenir aquells suports imprescindibles per donar estabilitat a l'acció de govern durant la legislatura. No pot voler forçar eleccions fins que li surti el resultat desitjat, i menys en el context de fragmentació política que tenim ara. Cal asseure's a negociar un acord estable, i aquesta és l'assignatura pendent dels partits espanyols.

A l'altra banda, els missatges enviats per la formació liderada per Pablo Iglesias, més centrats en el nombre i la forma dels ministeris que no pas en el programa de govern, no semblen donar gaire possibilitat al fet que hi hagi aquesta legislatura estable, però també la formació lila haurà d'assumir la seva responsabilitat i fer un exercici de pragmatisme.

Si finalment, i això de moment no sembla gaire clar, hi ha investidura i govern, haurà de ser un govern valent i responsable que s'enfrontarà a grans reptes: per una banda, la més que probable recessió econòmica a Europa i l'alentiment a l'estat espanyol; i per l'altra, la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés. No hi haurà investidura sense els vots catalans, i la sentència ho pot complicar tot. Espanya i Catalunya s'hi juguen molt i cal actuar ja per responsabilitat i per evitar una nova repetició electoral.