Els Estats Units i la Xina: el món al revés
BarcelonaEl mateix dia que els Estats Units arribaven als 200.000 morts per covid-19, el seu president, Donald Trump, va aprofitar un discurs a l'Assemblea General de l'ONU per reclamar a aquest organisme que exigeixi "responsabilitats" a la Xina per la pandèmia, i va treure pit de la seva gestió de la crisi sanitària. Com ja és costum en ell, ni una paraula per a les víctimes, ni un bri d'autocrítica. De fet, Trump continua sent reticent a aparèixer en públic amb mascareta i continua fent actes electorals on no es respecta la distància de seguretat. La seva estratègia comunicativa, a sis setmanes de les eleccions, és que tota la culpa és de la Xina i de l'OMS (de la qual, si no guanya Biden, els EUA sortiran l'any que ve) i que la seva gestió ha sigut exemplar. En clau més política, Trump va receptar més nacionalisme als estats ("Poseu per davant els vostres països", va dir), erigint-se així en l'adalil de l'aïllacionisme i l'enemic del multilateralisme.
Poc després va ser el torn del president xinès, Xi Jinping, que va fer un discurs completament oposat: va defensar la globalització i l'obertura, va cridar a no "polititzar" la crisi sanitària i va defensar, per sobre de tot, els criteris científics a l'hora d'actuar. Xi va carregar, al·ludint a Trump, contra els que "combaten la globalització amb llances de Don Quixot", una referència a la cultura occidental que demostra la voluntat de lideratge de la Xina en el nou món. Cal veure-ho per creure-ho, ja que els sistemes polítics nord-americà i xinès representen models oposats. El primer és una de les democràcies més antigues del món (amb tots els seus defectes) mentre que el segon és un règim autoritari de partit únic on no es respecten els drets fonamentals, ni dels opositors ni de les minories nacionals (vegeu el cas dels camps de reeducació dels uigurs).
El trumpisme i la seva obsessió per tancar-se dins de les seves fronteres està catapultant la Xina com a superpotència mundial. Pequín demostra visió estratègica global i té la necessària astúcia diplomàtica per guanyar suports a través del comerç. Xi va prometre posar a disposició de tothom els avenços científics contra la pandèmia que assoleixi la Xina, en una nova demostració del seu soft power. I va sentenciar: "El món no tornarà mai a l'aïllacionisme". El món al revés.
I té raó el líder xinès, perquè la geopolítica funciona com la física, i quan algú abandona una posició un altre corre a ocupar-la. En aquest cas, si els Estats Units abandonen tots els òrgans del multilateralisme, serà la Xina la que ocuparà el seu lloc, ja que té recursos per fer-ho i una política a llarg termini. La Unió Europea, malauradament, ni hi és ni se l'espera.
La bona notícia és que falten només sis setmanes per a les eleccions nord-americanes que podrien suposar la derrota del trumpisme. Tot i així, Joe Biden no podrà endarrerir el rellotge fins al 2016 i tornar a la situació internacional de llavors. En aquests quatre anys la Xina ha avançat molt i en molts terrenys, i no serà fàcil fer-la retrocedir.
