Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Com sé que algú és periodista

AL DIARI REBEM visites d'estudiants que en general tenen una idea molt esbiaixada sobre la feina dels periodistes. De fet, es pensen que la feina d'un periodista és perseguir famosos (si surt en programes del cor) o enganyar la gent (si participa en tertúlies polítiques). Per culpa de la fauna que es presenta a la televisió amb l'etiqueta de "periodista" és molt difícil lluitar contra aquest prejudici. Però cal ser imaginatiu i intentar-ho. La setmana passada, davant d'un grup d'aquests alumnes, els vaig dir que un periodista és algú a qui li brillen els ulls quan té una notícia al marge de qualsevol altra consideració. Perquè un periodista és un caçador de notícies, s'alimenta d'elles, del plaer d'arribar-hi abans que ningú i malgrat els intents d'amagar-les de molta gent.

Només els que estem en l'ofici coneixem aquesta sensació, que en certa manera es deu assemblar al que sent Josep Guardiola quan, després de visionar els vídeos dels adversaris, visualitza la clau que li permetrà guanyar el partit. Eureka! Perquè moltes vegades, la majoria, les notícies són davant nostre, esperant a ser desxifrades. La intuïció hi juga un paper clau. Has de saber què preguntar a cadascú, i com fer-ho. Pas a pas, t'hi vas acostant, avances en cercles concèntrics, una mica a cegues, fins a tocar la notícia amb les mans en forma de titular de portada. A la redacció llavors se sent un to de veu conegut. És quan la Sara González, per exemple, penja el telèfon i diu amb els ulls brillants: "Ja ho tenim!" I jo sé que allà hi ha una periodista.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF