JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El “frau” del judici contra Trapero

Ekaizer, Pina i Giménez-Salinas assenyalen les llacunes de la causa contra la cúpula dels Mossos

El front judicial del Procés ha provocat una demanda d’informació i anàlisi tan gran en el públic que una taula rodona organitzada per l’ARA sobre el judici contra la cúpula dels Mossos és capaç de reunir 240 persones a les Cotxeres de Sants de Barcelona. I si entre els ponents hi ha el periodista Ernesto Ekaizer, l’advocat Jordi Pina i la penalista Esther Giménez-Salinas, l’èxit està assegurat. Tots tres condensen una llarga experiència en el món jurídic i tots tres coincideixen en afirmar que el que s’està veien en aquest judici, com abans en el del Procés, no ho havien vist mai.

La directora de l’ARA, Esther Vera, oficia de moderadora i llança la primera pregunta. “Qui són els membres del tribunal?” I la informació que donen és impagable. Pina, que ha escrit El judici de la meva vida (Columna), ens descobreix que la seva presidenta, Concha Espejel, està casada amb un tinent coronel de la Guàrdia Civil (també que ha sigut condecorada per aquest cos). Per a Pina, “si tenim en compte que aquest és un judici de la Guàrdia Civil contra els Mossos, és com si el Barça jugués un partit sabent que l’àrbitre és del Madrid”.

Esther Giménez-Salinas se centra en la figura de Ramon Sáez, el magistrat progressista emparedat entre els conservadors Espejel i Paco Vieira, aspirant a desmarcar-se d’una eventual sentència condemnatòria amb un vot particular. “Érem companys al CGPJ. És una persona incansable en la defensa de les seves idees progressistes”, afirma, abans d’afegir, però, que és precisament per això que no ha ascendit al Suprem tot i ser un dels millors jutges d’Espanya.

Ekaizer, autor de Cataluña año cero (Espasa), va entrar de ple en el quid del judici. “Aquest judici és un frau, perquè Trapero no sap de què se l’acusa”. El periodista es referia al fet que la Fiscalia manté l’acusació per rebel·lió si bé el Suprem ja va establir que els fets eren constitutius de sedició. ¿I quin és l’origen de tot aquest muntatge contra l’excap dels Mossos? Per a Ekaizer no hi ha dubte que el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos li va voler encolomar des del primer moment el fracàs de l’operatiu per impedir l’1-O. “Trapero sabia que era impossible evitar el referèndum, perquè es necessitaven 60.000 efectius o més (els Mossos són 15.000) i, per tant, va dissenyar un dispositiu per coexistir-hi”.

Segons aquesta teoria, la figura de Trapero condensa tota la ràbia, frustració i humiliació que va significar l’1-O per a les forces de seguretat de l’Estat. “És possible que es pugui construir un delicte contra Trapero, però serà el resultat d’una bancarrota”, va sentenciar Ekaizer.

El públic va aplaudir els ponents perquè els havien ajudat a entendre millor com funciona la justícia espanyola. Però resultava impossible no marxar més indignat del que s’havia entrat al recinte.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF