CANVIS A LA MONCLOA

Rajoy busca un relleu de Guindos que pacifiqui les famílies del PP

Sectors del partit demanen una crisi de govern més àmplia

“Ho sabré cinc minuts després que el mateix interessat”, deia un membre de la màxima confiança de l’equip de Mariano Rajoy, preguntat sobre el relleu de Luis de Guindos al capdavant del ministeri d’Economia després del seu nomenament com a vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) la setmana passada. El president espanyol fa dies que desfulla la margarida, i té una llarga llista de noms per substituir el ministre. L’hermetisme sobre els plans del president fa que els seus no s’atreveixin a fer pronòstics, però sí que hi ha pressions perquè la substitució del ministre vagi més enllà i Rajoy faci una crisi de govern més àmplia, buscant reforçar el perfil polític de l’executiu ara que el PP sent l’alè de Ciutadans al clatell.

A l’entorn del president es descarta que Rajoy faci cas d’aquestes pressions, que arriben sobretot d’alguns barons territorials, preocupats per la possibilitat que el partit d’Albert Rivera els acabi avançant en les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve. Però no són els únics equilibris que haurà de fer el cap de l’executiu. També les dues famílies populars -l’entorn de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, d’una banda, i el de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, de l’altra- escrutinaran amb lupa el nom del candidat o candidata que finalment aconsegueixi el preuat càrrec.

En esferes econòmiques es treballa amb la idea que Rajoy acabi optant per una via del mig i triï un nom de perfil més econòmic que polític, informa Júlia Manresa. Seria una solució de continuïtat, tenint en compte que Guindos ni tan sols té carnet del PP i que el ministre es presentava a si mateix més com a tecnòcrata que com a polític. Aquesta via també permetria assolir un objectiu que és important per al president espanyol: que el nou ministre d’Economia tingui prestigi a Brussel·les, on es prefereixen perfils més tècnics que de partit.

Equilibris polítics

Sembla poc probable que Rajoy opti per solucions que puguin ser desxifrades com un suport clar a una de les dues famílies populars, sobretot després que l’últim moviment que va fer al govern ja va beneficiar una d’elles (va nomenar el català José Luis Ayllón, un home fort de l’equip de Santamaría, com a nou cap de gabinet en substitució de Jorge Moragas). Així, entre els noms que apareixen a les travesses hi ha els de Fernando Becker, que no decantaria la balança en cap sentit i que és amic de Rajoy. Provinent d’Iberdrola, Becker ja va formar part del govern de Castella i Lleó presidit pel PP. També ha cobrat força els últims dies la candidatura de Román Escolano, vicepresident del Banc Europeu d’Inversions i amb un marcat perfil tècnic, expert en l’àrea financera (va ser president de l’Institut de Crèdit Oficial).

També ha aparegut a les travesses la família Nadal, que té tres membres a l’executiu. Una opció seria fusionar els ministeris d’Indústria i d’Economia, i fer Álvaro Nadal, actual portador de la primera cartera, un ministre fort dins del gabinet. Però també ha sonat el seu germà Alberto, secretari d’estat de Pressupostos, i la dona d’aquest últim, Eva Valle, tot i que l’acumulació de poder dins la mateixa família resta possibilitats a qualsevol d’aquestes opcions.

Entre els ascensos interns també hi ha la possibilitat d’ascendir la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, que és el membre del gabinet de Rajoy més ben valorat segons les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques. Tot i així, aquest moviment suposaria obrir una crisi de govern més àmplia, i no sembla l’escenari preferit pel president espanyol. Altres nomenaments d’actuals ministres, com el d’Hisenda, Cristóbal Montoro, queden pràcticament descartats: no té domini de l’anglès, suposaria una acumulació de poder molt elevada i es premiarien els sorayistes, tres punts que els president espanyol, acostumat als equilibris, vol evitar.

El nom s’espera entre demà i dimecres, tot i que no es descarta que Rajoy es doni més temps per rellevar una cartera clau.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF