Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Passejar carrer amunt i carrer avall

MOLTS POBLES ja l'han passada i d'altres estan a punt de viure-la. És la festa major, el punt àlgid que marca per a molts l'abans i el després de l'estiu. A cada lloc és una mica diferent, però en el fons és sempre igual. Per uns dies el paisatge del centre dels pobles es transforma convertint-los en una mena de parc d'atracció mòbil, més o menys gran segons la grandària del municipi. De sobte, apareixen casetes plenes de juguetes, rifes, tir amb escopetes de perdigó, frankfurts, cotó fluix i xufles. S'hi instal·len atraccions per als nins i tot el carrer queda ple de terrasses i paradetes. De dia tot sembla en calma. Cau un sol de justícia sobre els vianants despistats que s'atreveixen a fer-hi una volta a l'hora de la sesta, quan els firaires dormisquegen rere els estands vigilant el gènere. La gent és a ca seva o a la mar, deixant passar el dia fins que, cap a les set o les vuit arriba l'hora de mudar-se i sortir a fer una volta carrer amunt i carrer avall. Menys per als joves, que s'hi incorporen més tard i cerquen la gresca fins a la matinada, als pobles en gran part la festa consisteix en això: passejar amunt i avall, asseure's a la terrassa d'algun bar a veure com passa la gent amunt i avall, parlar ara amb un i ara amb l'altre, i tornar a passejar amunt i avall mirant la gent, les parades i les terrasses. Una pausa per sopar i tornem-hi. Fins a l'hora de la revetla, o el ball de bot, o el teatre, o els focs, o quina sigui l'activitat prevista aquella nit. Així, amunt i avall, passa la festa. Una manera cívica i festiva d'ocupar el carrer, de celebrar que som comunitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF