Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Ensaïmades, cinturons i aeroports

ELS AEROPORTS s'han convertit fa temps, des dels atemptats de l'11-S, en llocs inhòspits, desagradables i gairebé humiliants. Tot d'una que s'hi entra sembla que un es converteix en un sospitós perillós. A les coes de control et tracten com si fossis ramat i fa mal al cor veure gent gran descalça i carregant la feixuga safata amb les seves coses amb cara de sofriment. Just abans d'entrar-hi, comença l' striptease de cinturons, botes, collars, jaquetes i qualsevol cosa que et pugui exposar després a l'escorcoll displicent del guarda de seguretat. Tanmateix, a això quasi bé ja ens hi hem acostumat i els més viatjants ja s'ho agafen com si res. Però, si a sobre s'ha escollit volar amb la companyia irlandesa de baix cost, la situació pot ser esperpèntica. És fàcil saber el que porta la gent a la maleta perquè són molts els que s'han de posar a treure coses allà mateix per no pagar el sobrecost de 60 euros per embarcar l'equipatge. La companyia no engana. Deixa ben clar que només deixa pujar una bossa de mà d'una mesura determinada. Per això m'han sorprès els comentaris escandalitzats perquè Ryanair no deixava pujar, a més de la bossa de mà, capses d'ensaïmades a bord. No ho ha deixat fer mai. Fa temps que es veu gent menjant-se el dolç a la terminal perquè no havia entès que les instruccions del bitllet no tenen excepcions. Cap. De fet, el negoci és cobrar les excepcions. El tracte és aquest. Vols volar? Idò passa per l'arc de seguretat quasi de genolls. Vols fer-ho barat? Llavors hauràs de permetre que et maltractin i, sobretot, anar molt i molt lleuger d'equipatge.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF