Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La crisi se'n va però l'exclusió es queda

La pobresa creix, s'intensifica i s'aguditza. I la que més, la infantil. I a Catalunya és on passa més d'Espanya, que per cert és un dels tres estats on ho fa més d'Europa. No us deprimiré amb més dades que es presenten ahir i avui a les Primeres Jornades Unicef sobre Infància, però sí que reproduiré les paraules de la sociòloga Marga Marí: "Hi ha hagut negligència política. El diagnòstic estava fet, el tractament adequat es coneixia i no s'ha aplicat". Subscric l'acusació, i cal repetir els cops que calgui que si parlem dels drets dels infants estem exigint el deure indefugible i urgent de protegir-los. Constatem que la pobresa extrema creix en els infants, perquè es dispara el nombre de famílies en què cap dels dos adults treballa. I l'exclusió a aquesta edat els condicionarà la resta de la seva vida, i probablement la dels seus fills. Per sort tenim bons estudis que per desgràcia tenen conclusions esfereïdores. Augmenta el risc d'abandonament escolar, els aparta de la via, els garanteix el descarrilament. Les jornades són una porta a l'optimisme perquè hi ha casos, en altres països, o en el nostre vinculats a voluntarismes, en què s'ha demostrat amb èxit que es pot sortir de la pobresa. Però requereix una actuació permanent, professional, amb inversió i sistemàtica. No només amateur i excepcional. L'esperança és que la crisi se'n vagi, algun dia, però el que desespera és que fins i tot en aquest cas l'exclusió es queda. Les actuacions a fer són urgents, perquè els nens, afortunadament, creixen ràpid. I amb ells, creix, desgraciadament, la desigualtat.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF