Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Fukushima: Brutícia sota l'estora

Sempre m'encurioseix, fins i tot admeto que em diverteix, com convivim amb tecnologia punta i alhora cada carrer té un munt de cables que pengen de mala manera i que entren a cada casa miraculosament. Tot continua penjant d'un fil, literalment. Combinem el làser i les impressores de 3D amb uns sistemes rudimentaris de tanques per protegir les obres. Avui a la secció d'Internacional llegireu una notícia en aquesta línia però que ni és cap curiositat ni fa cap gràcia. Els presumptes treballs de descontaminació anunciats a so de bombo i platerets pel govern japonès després de la tragèdia de Fukushima s'han convertit, en alguns casos, en subcontractes amb obrers que van gratant el terra, recollint fulles, arrencant el sotabosc i omplint sacs de sorra contaminada que a vegades abandonen en camins, camps abandonats o fins i tot a la costa. Hi ha projectes innovadors que podrien fer la feina, però són caríssims. I s'estan limitant a passar l'escombra i anar amagant la brutícia a sota de l'estora. Un país avançat és incapaç de fer-ho bé. Més ben dit, és incapaç d'intentar-ho. Ja no estem qüestionant si el millor projecte descontaminador eliminaria del tot els riscos, que caldria veure-ho. Estem parlant d'acumular la porqueria en bosses de plàstic. Ens pot sorprendre però seria hipòcrita que ho féssim ara, si és la tònica habitual. Fa anys que contaminem el nostre planeta i rodalia perquè la nostra economia dóna per embrutar però no per netejar ni desfer-nos dels residus. Que en un cas tan mediàtic, tan emblemàtic i alhora tan tràgic es procedeixi de manera tan lamentable és depriment. Potser els més catastrofistes i tremendistes els dies de la desgràcia es van quedar curts. No és que no sapiguem descontaminar: ens conformem a treure la pols, i tal dia farà un any.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF