L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Crispetes’

"Se’n recorden que abans-d’ahir els dèiem que Sànchez, Rull, Turull i Junqueras al Congrés i Romeva al Senat estaven provocant un curtcircuit al poder judicial? Doncs el curtcircuit continua fent-se gran."

Aquest matí m’estava mirant l’entrevista que el Carles Capdevila li va fer a l’Eduard Punset en aquest mateix plató fa sis anys, i he trobat una resposta de Punset molt inspiradora per analitzar  l’actualitat d’avui. En Carles li pregunta: “Vostè què és?” “Jo soc un gran curiós. Jo vaig fer dret i econòmiques, però bàsicament el que m'ha interessat és el coneixement, saber el que li passa a la gent per dintre, per què pensen i per què fan el que fan. I és un misteri i és una ‘découverte’ tan enorme, tan gran, que t'hi passaries la vida sense adonar-te'n”.

El dia en què Punset i Cruyff es van trobar a l’ARA

Ha estat sentir aquesta frase, “què li passa a la gent per dintre, per què fan el que fan”, i pensar en aquesta foto de Rivera assenyalant amb el dit els tres presos polítics, diputats com ell mateix, asseguts al seu costat. La imatge de l’acusador que es queixa al mestre. Quina gran idea va tenir el que va fer seure Sànchez, Rull i Turull al costat de Rivera. Responent a la pregunta de Punset, “Per què fan el que fan?”, Rivera fa això perquè ell vol ser el més enfadat dels enfadats amb els independentistes. Però per fer un gest com aquest amb adversaris polítics que fa un any i mig que són a la presó, per quedar retratat com un acuseta, cal tenir anul·lat algun nervi empàtic, cal pensar que tot s’hi val.

Des que han aparegut les xarxes socials, hi ha polítics que fan el que fan perquè necessiten ‘highlights’, minivídeos que siguin un clatellot a l’adversari, que converteixin l’altre en l’encarnació absoluta del mal. Però aquesta tàctica pot traspassar la línia del ridícul. Per exemple, la candidata de Ciutadans a l’Ajuntament de Madrid al debat televisat d’ahir a la nit quan li pregunten si reconeix que l'alcaldessa Carmena ha rebaixat el deute: “Lenin”. “Comunistes”. I un cartell del revés.

Per què les institucions espanyoles fan el que fan amb els diputats independentistes presos? Se’n recorden que abans-d’ahir els dèiem que Sànchez, Rull, Turull i Junqueras al Congrés i Romeva al Senat estaven provocant un curtcircuit al poder judicial? Doncs el curtcircuit continua fent-se gran. Ahir Betet va retornar al Suprem la decisió de suspendre els presos. Aquest matí, el Suprem, en un ofici firmat per Marchena, ha contestat que veu “inviable” fer un informe sobre el tema, perquè la “configuració constitucional” no ho permet, i es remet al que va dir la primera vegada, que és que això li corresponia a la mesa del Congrés. Marchena no es vol enganxar els dits amb una possible vulneració de drets dels diputats. No vol que sigui dit que el poder judicial ha alterat les majories del poder legislatiu, les majories fruit del resultat de les urnes, com va fer Llarena al Parlament de Catalunya. Batet no vol prendre cap decisió abans de les eleccions de diumenge. Si no fos molt trist, els diria de començar a agafar crispetes. O potser sí, agafin-les, perquè el curtcircuit ha arribat al rei. Com que Jordi Sànchez seria el que aniria a la Zarzuela en la tradicional roda de consultes de Felip VI amb els caps de files parlamentàries per encarregar la formació del govern espanyol. La Razón informa avui que “la ronda queda ajornada per evitar la fotografia de Felip VI amb els presos”.

Per què les institucions espanyoles fan el que fan amb els diputats independentistes presos? El Suprem no vol suspendre’ls, el Congrés tampoc, el rei no els vol rebre… Bé, doncs què fem? Qui frena el diàleg? L’exèrcit? ¿Els bancs que tenen l’aixeta dels diners que alimenta els partits i els mitjans que viuen de l’“Antes roja que rota”? Per què no tornen les seus socials de les empreses a Catalunya? Qui ho impedeix? A què esperen a fer-ho? Qui no vol una solució política i continua confiant en la repressió? Qui té por de perdre quins avantatges? A qui li va bé el conflicte? Mirin, per un dia, ho contestarem sense transcendències, i deixarem que respongui Punset, quan en Carles Capdevila li pregunta si ell és divertit: “La meva curiositat per saber el que passa és tan enorme que no puedo dejar de sonreír” .


Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF