L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Valls, el candidat de Ciutadans, en les seves pròpies paraules'

L’anunci de Manuel Valls de presentar-se a l’alcaldia de Barcelona convida a fer algunes reflexions.

La primera és que Manuel Valls és el candidat de Ciutadans. Es presentarà amb una plataforma i tot el que vulguin, però Ciutadans li dona suport, és l’únic partit que li dona suport, i amb això ja està tot dit. Valls ha participat en actes de Ciutadans al costat d’Albert Rivera.

Ahir no van anar a la presentació ni Rivera ni Arrimadas, Ciutadans amagarà les sigles, però el suport de Ciutadans a Valls el converteix en el candidat del nacionalisme espanyol, del que vol recuperar Barcelona per a Espanya.

Ahir Valls va parlar d’amor, va fer una intervenció de color de rosa, fins i tot va dir que la primera vegada que es va declarar a algú va ser dient “T’estimo” i no pas “Te quiero” o “Je t’aime”. Això ja ho va dir el 8 de juliol a Mallorca, davant la mirada complaguda d’Albert Rivera. On, per cert, mirin com separa el català del mallorquí.

Fem-nos una altra pregunta: si Valls encara hagués tingut recorregut en la política francesa, estaria intentant ser alcalde de Barcelona? No, oi? Doncs aleshores Barcelona ha sigut la seva opció quan a França se li han tancat totes les portes. No és Valls qui prestigia Barcelona, és Barcelona qui prestigia Valls. Ho dic per a tots els que bavegen perquè un primer ministre francès es presenta a les municipals. A vegades, com més cosmopolita s’és, més provincià es pot arribar a ser.

Resulta molt interessant que per ser alcalde de Barcelona calgui reivindicar el catalanisme. Això és el que va fer Valls ahir, però que no ens enganyi. Ell no és un home amable, de diàleg i conciliació, sinó un polític d’ideologia erràtica, capaç de cridar con un energumen a un periodista perquè l’entrevista comença 10 minuts tard (va passar a París, amb una ràdio espanyola). El catalanisme de Valls va quedar clar quan l’any 2012 va dubtar de si respondre a una pregunta en català en una visita a Perpinyà com a ministre de l'Interior de França.

Una periodista de Ràdio Arrels va preguntar per la cooperació dins la UE i Valls es va mostrar visiblement incòmode. "Em poseu en un problema, un ministre francès ha de parlar català?", li va plantejar en francès.

Al juliol, davant la catedral de Mallorca, Valls va fer un clàssic: els nacionalistes són els altres. “Cuando quieren sacar el español de las clases”...

“Albert, tienes razón”.

Tot això vol dir que Valls tindrà diners i mitjans que li faran d’altaveu. Farà un discurs municipal atractiu, de mà dura contra el ‘top manta’, els narcopisos, la delinqüència, i això dona vots a tot arreu del món, en societats desenvolupades a les quals és fàcil seduir amb el discurs de llei i ordre, sobretot en una ciutat com Barcelona, que amb Colau té un braç de la llei que sembla invisible i permissiu. Amagarà el seu nacionalisme darrere la gestió, la seguretat, la mà dura, el cosmopolitisme.

Amb la seva candidatura, Valls portarà el focus internacional a Barcelona. El seu experiment és un assaig personalista, sí, però tindrà l’atenció d’Europa. No se’l pot menystenir. I obliga la resta de candidats a preguntar-se quins plans, quin missatge, quina il·lusió, quina força tenen per a Barcelona.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.