L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Torra i Sánchez, ni desgel ni pas enrere: «realpolitik»’

"L'escepticisme sobre el resultat d’aquestes reunions es manté, però en un Estat on fins fa poc era doctrina oficial (i reial) l’”A por ellos”, la reunió va tenir alguna cosa de pedagògica"

Tot el que dèiem ahir a la tarda, després que el president Torra sortís a valorar la seva reunió amb Sánchez a la Moncloa, continua sent vàlid. Els dos presidents es van posar d’acord en tres coses: a dir que la reunió havia anat bé, en el diagnòstic (això és un problema polític) i a estar en desacord en la solució,  l’autodeterminació.

La reunió va anar bé si tenim en compte que no fa gaire Sánchez, poc abans de convertir-se de manera inesperada en president espanyol, havia insultat Torra, o, més de fons, el PSOE va donar suport al 155. La Moncloa va fer tuits en català i Torra va sorprendre tothom mostrant interès per la font de la Moncloa, en què el poeta Antonio Machado se citava amb un amor seu.

Torra i Sánchez constaten la distància, però obren el diàleg

Per als socialistes, això d’avui és un desgel: tenim dos presidents que ja parlen. Per a la CUP és un pas enrere. Per al PP i Ciutadans és una cessió al separatisme. Doncs ni desgel, ni pas enrere, ni cessió al separatisme. Això d’ahir és política, realpolitik. O sigui, la política dels fets reals.

No és desgel que tornin a parlar de Rodalies. De fet, digueu-me hipersensible, però quan sento que en una reunió Estat-Generalitat es parla de Rodalies constato que visc en una presa de pèl; concretament, en una presa de pèl de l’Estat que se se’n riu dels milions de passatgers que agafen els trens a Catalunya. No pot ser desgel quan l’Estat té nou polítics com a hostatges a la presó i el president a l’exili que podria formar govern no ho ha pogut fer perquè l’Estat no ha respectat el resultat de les eleccions. És normalitat dins la anormalitat.

Tampoc és un pas enrere: si l’independentisme vol acabar negociant, ha de començar per dialogar. Si parlen de reunir-se amb el president espanyol, ¿què seria un pas endavant? No anar-hi? I que no s’oblidi que Sánchez potser no s’ha disculpat amb Torra, però l’ha rebut amb cortesia i Torra no ha retirat el bloqueig de relacions institucionals amb el rei Felip, per exemple.

"Algú hauria de dir a Arrimadas que busqui millors escriptors de discursos: la metàfora de Torra com a “cobrador del llaç”, a part de falsa és forçada, és com de rebaixes d’estiu"

I, finalment, tampoc és cap cessió al separatisme, com diuen al nacionalisme espanyol del PP i Ciutadans de la sempre enfadada Arrimadas, que Sánchez premia el que es porta malament. Aquesta ridícula afirmació invalida Ciutadans per fer política, perquè és amb qui tens un problema amb qui has de treballar preferentment. Algú hauria de dir a Arrimadas que busqui millors escriptors de discursos: la metàfora de Torra com a “cobrador del llaç”, a part de falsa és forçada, és com de rebaixes d’estiu.

Ahir Sánchez somreia mirant a càmera, potser mirant Merkel, com dient-li que alguna cosa ha canviat a Espanya. El nostre escepticisme sobre el resultat d’aquestes reunions es manté, però en un Estat on fins fa poc era doctrina oficial (i reial) l’”A por ellos”, la reunió va tenir alguna cosa de pedagògica.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF