Un dels meus cromos Panini preferit de trucs periodístics és el de l'ús de la paraula ara per desqualificar algú en un titular. No falla mai: qualsevol títol que segueixi la fórmula "X diu ara que" automàticament denigra el subjecte de la frase. Uf, sí, ara diu això, oi? Poc fiable: peix blau, segur. La Vanguardia recorria a aquest recurs en portada: "Bárcenas diu ara que va pagar a Rajoy en negre". Amb tres lletres n'hi ha prou per desplaçar el focus d'atenció del titular, de "Rajoy pot haver cobrat en negre" a "Bárcenas ja no sap què dir". El subtítol també el desacredita: "L'acusat no aporta proves perquè, segons declara, no es feien rebuts de donacions ni sobresous". La qual cosa, ups, xoca frontalment amb la portada a cinc columnes ("Les proves de Bárcenas") d'El Mundo , en què ves per on sí que apareixen alguns rebuts (tot i que només de personatges menors, llumeneres capaces de firmar un rebut en negre com l'exportaveu d'Aznar Miguel Ángel Rodríguez). Des del punt de vista periodístic, l'afer Bárcenas pot acabar il·lustrant que un excessiu entortolligament al poder pot ser nociu: en aquest culebró, es poc prudent posar la mà al foc per ningú.
Al racó de pensar
ARCADI ESPADA
COLUMNISTA D''EL MUNDO'
"Recomano que [...] el PP aprengui dels nacionalistes catalans, que no en va han fet del xantatge el seu estil de vida. [...] Res diferent, en la seva naturalesa, d'allò que van intentar els seus avis, d'una banda i de l'altra dels Pirineus, quan van voler pactar amb Hitler sempre que se'ls permetés ser nazionalistes amb tots els drets"
