M E D I A R A M A

Roda setmanal sobre ‘fake news’ a Indonèsia

El ministre de Comunicacions d’Indonèsia, Rudiantara (01), ha anunciat que celebrarà rodes de premsa setmanals per desmuntar notícies falses. Segons promet, no es limitarà a qualificar presumptes informacions de mentides, sinó que aportarà els fets que ho demostren. Indonèsia és la tercera democràcia del món, en nombre de població, i els seus ciutadans mantenen un dels índexs d’ús de Twitter i Facebook més elevats del món. Aquestes xarxes es fan servir sovint com a part dels conflictes existents entre diverses classes socials, ètniques i religioses. La mesura, que es posarà en marxa imminentment, busca assegurar que les pròximes eleccions de l’abril siguin netes, sense manipulacions informatives. Un equip de setanta persones analitzarà les notícies i farcirà de continguts un nou mitjà ( Stophoax.id ) dissenyat amb aquest objectiu. La notícia demostra la tendència creixent dels estats per controlar les notícies que es difonen a través de les xarxes. Però el risc és obvi: que els governs s’extralimitin i acabin qualificant de falses tot de notícies que simplement els són inconvenients o crítiques.

Sense males notícies econòmiques a la Xina

El control informatiu exercit pels estats es manifesta a la perfecció amb el règim xinès, que censura el periodisme que se centra en els afers polítics, la societat civil o determinats esdeveniments històrics sensibles. Ara cal sumar la informació econòmica a la llista de tabús. Els periodistes del país van rebre divendres passat una directiva en què s’assenyalaven sis temes més que havien de passar la supervisió política abans de publicar-se. Un dels temes és l’aparició de “dades pitjors que les esperades i que poden mostrar que l’economia s’està alentint”, o “símptomes de declivi en la confiança del consumidor”. Una segona ordre exigia, a més, que se censuressin els comentaris dels lectors que critiquessin l’economia del país.

Una ‘Guerra dels mons’ nuclear a Bèlgica

Un bromista va replicar la web de la televisió RTL i va posar-hi una notícia falsa (02) on deia que la central nuclear de Tihange havia explotat. La foto mostrava el clàssic bolet gegant de foc i fum. El mateix fum que treia el 112, col·lapsat per trucades de persones comprensiblement inquietes. El canal ja ha anunciat que perseguirà l’autor de la notícia, probablement un activista antinuclear.

La sàtira de Google que firma una ex-Google

De llibres crítics amb Google i el seu rol com a gegant d’internet n’hi ha un munt. Però ja és més singular que l’autora sigui una excap de relacions públiques de la companyia. Jessica Powell ha escrit una novel·la, titulada The big disrupt [ La gran disrupció ], ambientada en una gran empresa tecnològica. No es diu pas que sigui Google, però el llibre no deixa dubtes de què s’està parlant. Escrita seguint el gènere de la sàtira, no hi ha invectives sagnants contra la seva excompanyia, però sí la temença que l’empresa alimenta una “monocultura de pensament”.

Boris Johnson: un bon sou al ‘Telegraph’

El Guardian explica quant cobra Boris Johnson (03) pel seu article setmanal al Daily Telegraph : 275.000 lliures anuals. Com que hi dedica deu hores al mes, el periodista ha fet números: són 2.291 lliures per hora. O, si ho mirem per espais escrits, 4,80 lliures per paraula. Ho val? El polític ha firmat columnes dominicals que han generat ressò mediàtic, sobretot a l’hora d’avançar moviments dels conservadors en relació amb el Brexit. El díscol polític també ha acabat donant exclusives al rival Daily Mail. I altres vegades, els seus escrits han saltat al primer pla per les polèmiques que han generat, com quan va dir que les musulmanes que portaven burca li recordaven bústies. Insults a 4,80 lliures.

‘Hackeig’ periodístic d’estat

La censura té múltiples formes. A Mèxic el periodista Sebastián Barragán va denunciar fa dos anys que el govern del seu país va intentar infectar el seu mòbil amb el virus Pegasus, que segresta el micròfon i el correu de l’aparell, de manera que les converses deixen de ser discretes. El reporter estava treballant en una investigació que denunciava un cas d’abusos policials a un detingut, segons es veia en un vídeo, a qui torturaven clavant-li cops i col·locant-li una bossa al cap, per ofegar-lo. Posteriorment es va descobrir que l’oficina del fiscal general va signar un acord de 32 milions de dòlars amb la companyia que ven el Pegasus a agències policials. El grup Citizen Lab assegura que les traces d’aquest virus han aparegut en 45 països.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF