No busquin onzemitjar al diccionari de l'IEC o a l'Alcover-Moll, que no el trobaran. Però proposo aquest neologisme per definir la pràctica d'allargar tant un tema propi que el comú dels mortals deixa d'entendre què diantre està dient aquella portada. Ve del que va fer El Mundo amb l'11-M, que nou anys després encara surt amb titulars indesxifrables sobre furgonetes Kangoo, Titadine i laberints policials. Efecte pit bull, en podríem dir, també: amb les barres dissenyades d'una manera que és incapaç d'obrir-les un cop ha mossegat una presa. El diari de Pedrojota ha trobat un filó amb Bárcenas i està disposat a convertir-lo en una gota malaia que posi a prova la resistència de Rajoy. D'acord. Però titulars com el d'ahir ("Els 200.000 euros de Toledo no estan als comptes entregats a Ruz") resulta poc comprensible per als qui no s'hagin capbussat en els confusos -i certament inquietants- papers i paperots de Bárcenas. Encara som al principi d'un procés que s'endevina feixuc de desentrellar i no sempre hi haurà vistosos SMS. Però si el diari s'aferra a aquesta pràctica de xiclet, pot acabar diluint-ne la l'efectivitat a l'hora de denunciar l'afer.
'¡Compañeros del naval!'
Qui ho diu, que l'Abc és un diari que defensa els treballadors? Ahir obrien portada parlant del conflicte de la UE amb les drassanes. Ara, el titular permet entreveure que, més que defensar els compañeros del naval, l'objectiu era un altre, un més estàndard: el tir al socialista. "Mazazo de Almunia a España". Ni tan sols El Mundo anava tan a sac i n'oferia un de més ponderat: "Almunia suavitza les sancions però condemna les drassanes". El paper més galdós li tocava a El País, que entrevistava el comissari europeu. Ara el titular de portada era el triomfalista "Brussel·les suavitza les exigències sobre els ajuts a les drassanes". La pregunta flota, inevitable: ¿l'entrevista era a canvi del titular amable?
