CRÍTICATV

Millor esperar assegut la mort de la televisió tradicional

La televisió en obert americana acaba de celebrar la seva setmana gran. Per al comú dels mortals seriòfil, és el moment en què les grans cadenes anuncien els nous projectes i també liquiden les produccions que no han acabat de funcionar. Però això, en realitat, és secundari. El que fan les televisions, aquells dies, és posar a la venda per avançat - upfront - aproximadament un terç dels espais publicitaris disponibles per a la temporada que arrenca al setembre. Els preus són entre un 15% i un 40% més barats, així que resulta un bon estímul per a les marques. No tenim encara les xifres d’aquesta setmana, però en l’edició anterior es van vendre 20.000 milions de dòlars (entre televisió per ones i per cable) d’un total de 68.200 milions que va facturar el sector al llarg del 2018.

Els que ens dediquem a això de la comunicació fa anys que sentim les lúgubres campanes que anuncien la mort imminent de la televisió tradicional, aquella que emet cada programa a una hora concreta. I, per bé que no cal discutir l’auge de les plataformes en streaming, els que tenen facilitat per cantar absoltes tecnològiques s’obliden de consultar què n’opina, de tot plegat, el vil metall. I, de moment, el diner diu que la televisió clàssica és el millor mitjà si vols arribar a grans masses de manera simultània. Sobretot en una era que es caracteritza per les audiències molt fragmentades.

Les dades de consum indiquen que efectivament els joves s’han desplaçat a internet. Però, curiosament, les persones de la tercera edat -que també han entrat en el digital, encara que sigui en menor mesura- miren ara més televisió tradicional que mai. I, en tot cas, traslladar-se a l’online no vol dir que no es vegin sèries fetes per les velles cadenes tradicionals. Per no dir tota la distribució internacional que aconsegueixen fer l’NBC, la CBS o l’ABC. Ficcions com The Big Bang theory, Modern family, This is us o Friends són sèries que triomfen a Movistar+ o Netflix, però que originalment s’han ofert en canals en obert als Estats Units. I una sèrie com The good fight -probablement la que millor reflecteix el fàstic per la degradació de l’espai públic que ha comportat la presidència de Trump- no deixa de ser una producció de la CBS, que emet en exclusiva a través de la seva plataforma digital.

La televisió lineal no necessàriament ha de morir del tot. Sempre hi haurà esdeveniments i formats en directe que justificaran l’emissió en aquest tipus de canal, independent de descodificadors i subscripcions. L’ streaming ja comença a dominar l’escena audiovisual, però és fàcil apostar que els agents que porten vora un segle entretenint el món seguiran jugant-hi un paper fonamental.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF