Intereconomía menysté els morts de Gernika
L'historiador Fernando Paz va deixar anar la següent perla a El gato al agua , d'Intereconomía: "El bombardeig de Gernika és un mite fabricat per la propaganda britànica. Hi van morir 115 persones, no milers". El debat del nombre de morts fa temps que dura i és veritat que la primera xifra que va donar el govern basc (1.645 morts) de seguida va ser rebaixada per altres fonts. Els catalans Josep Maria Solé i Sabate i Joan Villarroya van fer una estimació a l'entorn dels 300, la qual cosa, en tot cas, segueix sent una barbaritat (un 5% del cens del municipi) i, en paraules seves, "un tribut excessiu per a una vila que fins aleshores no havia tingut cap valor militar". Insisteixo: podem parlar de xifres -oh, si sempre tinguessin aquest zel per la realitat factual!-, però considerar-ho un "mite" és, directament, un insult.
Fer-se el modern és molt dur
Hi havia alguna cosa d'antitètica, en l'editorial de La Vanguardia sobre el Primavera Sound. El fons de l'article era impecable, i traçava un just diagnòstic de l'aportació que fa el festival al país. Però el text tenia una música estranya: contrastava molt que es parlés de música alternativa amb aquella prosa solemne -els editorials els solen escriure els més veterans- típica del gènere. L'efecte s'exagerava més en l'edició castellana, suposo que perquè la prosa periodística en aquesta llengua es carrega sempre d'un extra topping de pompa. Parlava de com el Primavera " se extiende a otros ámbitos ciudadanos " o subratllava que " las atractivas condiciones geográficas y meteorológicas de Barcelona invitan a muchos aficionados a regalarse con un preludio veraniego musical entre nosotros ". I hi havia errors en tres dels cinc grups internacionals que esmentava. La pista definitiva de l'edat de l'editorialista és que parlava de "festival de música joven". La qual cosa, per als que hi anem però ja tenim cabells blancs, és tot un afalac.
