VALLPARADÍS
Misc 26/05/2014

L’ACB necessita una pastanaga creïble

i
àlex Gozalbo
2 min

Durant 250 dies l’ACB ha sobreviscut sense cap líder visible. Durant aquesta eternitat la Lliga Endesa ha mantingut el seu dia a dia per inèrcia i per rutina, però sense ningú que li marqués uns objectius per créixer. Beto Agustí va ser destituït com a director general el 18 de setembre i des d’aleshores els clubs no s’han posat d’acord per trobar un president executiu de consens, un càrrec amb més atribucions i llibertat de moviments que el seu predecessor. Francisco Roca aspira avui a acabar amb aquesta etapa de desgovern.

La situació que es trobarà és pitjor que la que imagina i necessita decisions valentes que qüestionen un statu quo al qual tothom s’ha acostumat. Totes les parts implicades han perdut la capacitat objectiva d’analitzar la situació amb perspectiva i cada estament lluita aïlladament per sobreviure als problemes particulars. Ningú pensa en el nosaltres i menys encara en el demà. De tant preocupar-se per cada malalt, l’hospital ha deixat de funcionar.

Sovint s’acostuma a demanar a l’ACB que intenti imitar les coses bones que té la NBA, però, de tan allunyades com estan actualment les dues competicions i les dues organitzacions, la comparació pot ser més nociva que beneficiosa. La Lliga Endesa ha de buscar un mirall més realista i accessible, una fita possible que l’ajudi a millorar però que no li generi frustració quan s’adoni com és d’inabastable. Les pastanagues fan moure els rucs perquè els animals es creuen que podran arribar a menjar-se-les.

La WNBA és una pastanaga creïble. La competició femenina de bàsquet, que es disputa cada estiu als Estats Units, va aconseguir reunir 7.531 espectadors per partit la temporada passada, una xifra que millora en 1.308 seguidors els registres de la Lliga Endesa. Les franquícies treballen més bé que aquí temes relacionats amb el màrqueting, el ticketing, els mèdia i l’experiència que viuen els fans durant els partits, i ho fan amb uns recursos de personal i de pressupost més semblants als que tenen els clubs de la nostra competició.

Quan Laurel J. Richie va arribar a la presidència de la WNBA portava més de tres dècades d’exitosa experiència en màrqueting de consum, imatge corporativa, relacions públiques i gestió empresarial. Requisits que haurien passat desapercebuts als clubs de la Lliga Endesa si haguessin hagut de triar ells, obsessionats com estan a saber a qui beneficiarà el nou president executiu. Segueixen sense entendre res. No saben que si fan bé les coses tots hi poden sortir guanyant.

stats