L'#electolab del 27-S: Credibilitat federalista

Miquel Iceta, candidat del PSC al 27-S, presumia aquest dies que "l’únic element realment federal de l'Estat" és l’escut de la bandera espanyola que Pedro Sánchez va portar a Catalunya. Iceta parla clar i té el do de dominar l'art de ser el forat negre de l’escena que atreu tota l'atenció al seu voltant. La simplicitat i la contundència de la honestedat: 37 anys després de la unificació del PSC – PSC Congrés, de Joan Raventós; PSC-Reagrupament, de Josep Pallach; i la federació catalana del PSOE, de Josep Maria Triginer- per admetre que som on érem el 1978 en termes federals i que el PSC d'avui és allò més semblant a la federació catalana del PSOE.

El PSOE està tenint la visibilitat més gran vista mai en una campanya electoral catalana. Mai abans el candidat del PSOE havia tingut el protagonisme que –encantat– li ha cedit el PSC. Fins la setmana passada, mai una giga-bandera espanyola havia sigut la protagonista d’un acte electoral del PSC. Han jugat la carta de Felipe González comparant el procés català amb el nazisme, aplaudida i encoratjada per Iceta. La presidenta andalusa, Susana Díaz, ha apel·lat al vot etnicista amb més elegància que Pablo Iglesias. Carme Chacón ha posat el crit al cel per denunciar que el "33% no pot imposar la ruptura" mentre considera que el 9% –que ella representa– suposa la normalitat, la millor solució i la concòrdia. El castellà ha estat majoritari en tots els elements exteriors de campanya, com ara falques radiofòniques, espots electorals o pancartes. Qui no ha vingut, però, és en Zapatero. Segur que aquestes decisions –legítimes– no s’han pres en clau comunicativa d'omplir buits.

El PP va acomplexar primer comunicativament i informativament el PSOE amb la qüestió basca i ara ho torna a fer amb Catalunya. D'aquí que Podem vegi una oportunitat real d’esdevenir alternativa i superar el PSOE a Catalunya, amb la lectura que tindria de cara a les eleccions espanyoles.

Iceta defensa que no hi ha d'haver un referèndum a Catalunya, com tampoc un finançament singular: "La sobirania catalana es circumscriu a les seves competències". Quedem-nos amb "l'escut com única cosa realment federal a l’estat". Ni la declaració de Granada, ni molt menys la ja oblidada de Santillana del Mar, ni les relacions PSC-PSOE. La curiosa concepció federal del PSOE és que les respectives federacions –delegacions– del partit acatin les decisions que prenen a Ferraz. Que els ho preguntin als socialistes navarresos, que en els darrers anys van intentar formar un govern alternatiu al d'UPN, avortat pel tarannà federal del PSOE. L'ànima federal que el PSOE ha mostrat fins ara, és la centralista i la de les renúncies. Aquest és el model Iceta i PSC: l’espai multilateral. Veurem si aquesta és l’opció majoritària el 27-S.

Darrera de l'eslògan 'Per una Catalunya millor en una Espanya diferent' no hi ha cap alternativa en positiu i seductora. No hi ha espai per a un model d’estat pluralista inclusiu, de reconeixement i respecte a les diferències que sumen, que mai ha cregut honestament amb el federalisme. Només una actualització de les formes del model autonòmic, però no de la seva ànima. Només cal sentir els barons regionals del PSOE i del PP. Per això no és creïble que aquells que durant 25 anys no han sabut ni federar-se els propis partits, vulguin donar respostes federalistes, quan només allò "realment federal" és un escut de la bandera. Com si el frau de l’Estatut de 2006 no hagués existit!

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF