Publicitat
Publicitat

UNA FRASE AMB CUA

El nacionalisme com a enemic de la nació

"No està oberta la discussió

sobre la sobirania nacional"

José María Aznar

LA FRASE DE L'EXPRESIDENT espanyol té el to inconfusible d'un inquisidor que denega el permís per parlar de certs temes. És ell qui dicta què està obert a discussió encara que ho discuteixi un Parlament que representa set milions de persones.

És la frase d'un mediocre que, en paraules de Schopenhauer, "com menys raons té per enorgullir-se d'ell mateix, més necessita enorgullir-se de pertànyer a una nació".I delata un nacionalisme exaltat que es disfressa retallant-se l'isme i encolomant-lo als altres.

I els altres, que som nosaltres, faríem bé d'estar segurs que cap gota del seu verí no ens intoxica. No només hem de rebutjar l'isme perquè ens fa un pèssim màrqueting sinó perquè ens iguala al nostre enemic.

¿Tenim clar que una burgesia no l'utilitza per diluir la lluita per la justícia social? ¿Podem dir que no ens encomana un cofoisme que ens fa sentir millors que els altres?

El nacionalisme viu d'una gran mentida: d'agafar un grup humà, dir-ne nació i inventar-li un passat que la projecti al futur amb un sentit de predestinació. I aquest mite fundacional el fa inqüestionable i obliga a imposar-lo amb violència.

Agafem, doncs, com a únic punt de partida, deixar de ser el que no ens permet tenir aquell mínim d'autoestima que s'anomena dignitat. I construïm el nostre destí, lluny dels passats mítics, amb "el tot està per fer i tot és possible" del poeta.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF