Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

'Millor' o 'més bé'?

En l'article de divendres marcava una clara diferència entre major i més gran (gros) o menor i més petit, i un lector em va demanar fins a quin punt també la podíem establir entre millor i més bé (ben) o pitjor i més malament (mal).

Diré, d'entrada, que de cap manera són casos paral·lels. Millor i pitjor sí que mantenen el sentit comparatiu i frases com "Neda millor que tu" o "Escriu pitjor que tu" són indiscutiblement genuïnes.

En tot cas, podem remarcar que, a diferència del castellà, les expressions sinònimes més bé i més malament també tenen en la nostra llengua una gran vitalitat, que ara s'està perdent en les zones més interferides en benefici d'un ús gairebé exclusiu de millor i pitjor.

I això explica que alguns gramàtics, com per exemple Ruaix, considerin preferible "El sistema que aniria més bé" a "El sistema que aniria millor", encara que totes dues frases siguin correctes.

Jo mateix prefereixo "Val més que no vinguis" a "Millor que no vinguis", tot i que és una frase també acceptable. No ho és, en canvi, "Millor no vinguis", ja que l'elisió del que (com passa en altres casos) només és admissible en castellà.

El context més delicat, ja n'he parlat altres cops, és el de millor i pitjor davant d'un participi. Si ahir a les postres hagués dit "Aquest tortell de Reis està millor/pitjor torrat que el de l'any passat", tots els meus familiars m'haurien mirat malament.

Us aconsello, doncs, que en aquest cas feu servir sempre més ben i més mal. Els diccionaris, però, preveuen una excepció que potser hem d'acceptar com a expressió lèxica: millor dit.

Diguin el que diguin, jo continuo trobant més ben dit més ben dit.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF