Carta a Emmanuel Macron: 'Paraula de Déu'

Aquí les opinions de l’exterior només ens interessen quan ens donen la raó

En les últimes hores, a Catalunya, el seu nom, Monsieur Macron, ha sigut el més repetit entre els que no simpatitzen amb Ciutadans perquè ha deixat Albert Rivera com un mentider. Però em sembla que hi deu haver un malentès: uns voldrien Rivera fora de l’escena política i vostè el que vol és que faciliti la investidura de Sánchez i estigui (encara) més a prop del poder.

No sé si passa a França, no sé tampoc si és un fenomen global, però almenys aquí les opinions de l’exterior només ens interessen quan ens donen la raó. L’últim exemple d’això que li explico l’ha tingut a vostè com a protagonista. De fet, no li ha calgut ni obrir la boca personalment. “Senyor, jo no soc digne que vos parleu de casa meva. Deixeu que algun dels vostres deixebles diguin unes paraules i serà salvada la meva ànima (política)”. I així ha sigut. Fonts de l’Elisi han desautoritzat Albert Rivera i, aquí, tots els seus enemics han corregut a abraçar-lo a vostè. Paraula de Déu. Us lloem, Macron.

Potser ens trobem davant d’un atac precipitat d’eufòria. A vostè no li preocupa tant que Rivera hagi pactat amb la ultradreta com que no li doni a Pedro Sánchez els vots que necessita per a la investidura. Exactament el mateix que vol l’Íbex-35, Mariano Rajoy o Rodríguez Zapatero. Calma. Que el PSOE no hagi de tenir cap tracte amb Podem, amb Bildu o amb Esquerra Republicana. Que hi hagi calma. No qüestiona (almenys, no encara) el lideratge d’Albert Rivera, com sí que ho fan els que tant l’aplaudeixen a vostè. El vol tocant més poder.

Això en clau local espanyola, però el que de veritat està en joc aquí és la “presidència a l’ombra” d’Europa. Durant molts anys ha estat Angela Merkel qui ha exercit aquest càrrec inexistent, però vostè –que ha superat miraculosament l’ofensiva de les 'armilles grogues' a França– ara ha olorat sang. Merkel ja és a la meitat del seu últim mandat. Només li queden dos anys al poder i, a més, aquesta setmana li hem vist uns tremolors molt estranys, enmig d’un acte oficial a Berlín. És el moment Macron. Un pacte a Europa entre socialistes i liberals (el grup on hi és vostè i també Albert Rivera) podria desplaçar els conservadors de la posició preeminent que han tingut fins ara. De manera que si fa deu anys, en plena crisi econòmica, a Espanya tot estava pendent de què en diria Merkel, el seu objectiu final és que es canviïn els papers i ara la pregunta sigui: “Y Macron, ¿qué opina de eso?”

P.D. La nit de dijous a divendres vam veure com les converses entre vostè i Merkel per triar el president de la Comissió Europea acabaven sense acord. Qui hi posem: el teu candidat o el meu? La irrellevància dels dirigents de les institucions europees –de Juncker o de Tusk– té a veure amb el fet que saben perfectament qui els ha col·locat i a qui hauran de consultar les decisions.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF