Carta a Pablo Casado: 'I amb el somriure, la renovació'

Aznar ja té un hereu que regna a Ciutadans i ara està a punt de tenir-ne un altre al PP

Ha presentat candidatura per presidir el PP l’últim espanyol de menys de 40 anys que no porta barba. No és un detall sense importància, la imatge d’aquest jove pulcre de províncies, vestit, pentinat i empolainat sempre com si sortís de missa de 12 a Burgos i anés a dinar a casa els sogres.

És allò que en castellà en dirien “un tipo aseado”. Un senyor gran de 37 anys que l’únic que conserva de juvenil és el desvergonyiment amb què parla, com quan li va pronosticar al president Puigdemont que tindria el mateix final que el president Companys. És capaç de dir bestieses de l’alçada d’un campanar sense perdre el seu somriure 'profidén' i permanent. Aquesta deu ser la renovació que proclama que farà al PP, i si no en diu més, de bajanades, és gràcies al nus metòdicament ajustat de la corbata, que de tant com l’estreny el deixa sovint sense paraules i amb un somriure constret i adolorit.

Ja ve de família metòdica, aquest polític nascut a Palència amb 'p'. Fabulo que el senyor Casado i la senyora Blanco es van trobar buscant una parella que compartís les vocals dels seus cognoms. I li van posar Pablo al fill perquè l’ortodòxia del seu pensament conservador comencés per l’homogeneïtat vocàlica: Pablo Casado Blanco. Cap dissonància. I ell, que no ha volgut mai disgustar els pares, va tenir dos fills i va continuar la tradició familiar. El nen, Pablo. La nena, Paloma. La 'a' és lideratge i la 'o', ordre, afirmen els numeròlegs que he trobat a Google. Un d’aquests experts afegeix que la persona que acumula en el seu nom tres 'o' pot tenir incapacitat per comunicar-se sense ferir els altres.

Posi un jove al capdavant del seu partit i això li permetrà parlar de regeneració. Posi un jove a presidir el seu partit i podrà fer veure que han desaparegut els vells problemes. Un jove d’aquests sobradament preparats que es maquillen el currículum amb doctorats i màsters diversos perquè els grans li envegin els títols que ells no van poder exhibir. Un jove –asseguri-se'n, però– que riurà les gràcies als que l’han col·locat allà.

I aquí estem, en ple congrés del PP, amb Mariano Rajoy exiliat a Santa Pola, Soraya Sáenz de Santamaría amenaçada de liquidació si perd la votació d’aquest dissabte, i la dinastia dels Aznar fregant-se les mans perquè veu molt a prop, ara sí, tornar al poder. Ja té un hereu que regna a Ciutadans i ara està a punt de tenir-ne un altre al PP. Què pot anar malament?

P.D. Portem dies analitzant les semblances i diferències entre Pablo Casado i Albert Rivera. El millor ho escrivia ahir 'El Jueves': els bombers van haver de rescatar Rivera del seu pis perquè portava tres dies parlant a un mirall pensant-se que tenia Casado davant seu.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF