Carta a Francis Franco: 'Franco o la Guàrdia Civil?'

Per haver comès totes aquestes bestieses no el van acusar mai de terrorisme

Ha estat a punt de produir-se un episodi hilarant: que quan la mòmia de Franco sortís del Valle de los Caídos, vostè –que és el seu net preferit, l’únic que s’ha canviat l’ordre dels cognoms per lluir el del dictador– hagués d’entrar a la presó. Però entre l’Audiència de Terol i el Tribunal Constitucional s’han encarregat que no fos així.

Ja m’havia fet la pel·lícula, jo: que avi i net es creuaven a mig camí –l’un en un cotxe fúnebre, l’altre en un furgó policial– i només es podien saludar a cuita-corrents, de vehicle a vehicle. Però, com que tot plegat és un episodi que ha passat més desapercebut del que m’agradaria, em permetrà que hi suqui una mica de pa i que situï els lectors que no saben de què parlo. El titular de la història és: Franco contra la Guàrdia Civil. Avanço el final: guanya Franco. Què m’atrau de tot plegat? Que com que no és un cas de bons contra dolents, a uns ens costa defensar la Guàrdia Civil i els altres callen per no atacar Franco.

Anem als fets. La matinada del 30 d’abril del 2012, vostè circula amb una furgoneta pick-up amb els llums apagats i en sentit contrari. Acompanyat d’un treballador seu i amb armes de caça. La Guàrdia Civil el persegueix durant 30 quilòmetres, durant els quals vostè comet tot tipus d’infraccions. Finalment, l’aturen. El copilot mostra una arma llarga als agents i vostè fa marxa enrere fins a arrossegar deu metres el cotxe de la Guàrdia Civil, abans de tornar a fugir. Tots aquests fets van quedar provats al jutjat penal. La matrícula del vehicle anava a nom d’una societat de la família Franco i l’agent va declarar que estava segur, “encara que no un 100%”, que qui conduïa era vostè. El seu mòbil també va donar senyals que aquell dia era en aquella zona, i no a Madrid com vostè defensava.

Per haver comès totes aquestes bestieses no el van acusar mai de terrorisme. Només d’atemptat contra l’autoritat i d’un delicte contra la seguretat viària. Malgrat tot, va ser condemnat a dos anys i mig de presó. El millor encara havia d’arribar. Ara fa uns mesos, l’Audiència de Terol revisa el cas i l’absol, perquè no es creu la versió del guàrdia civil, cosa bastant inèdita, també. Aquesta setmana hem sabut que el recurs al Constitucional no ha estat ni admès a tràmit i que la Guàrdia Civil (ole!, ole!) no descarta portar el cas al Tribunal d’Estrasburg.

Només dues preguntes per acabar: què hauria passat amb vostè si, pels mateixos fets, l’haguessin jutjat en un altre país? I què els hauria passat a altres ciutadans si, sense tenir el seu cognom, haguessin estat jutjats pel mateix tribunal que l’ha absolt a vostè?

P.D. Ja suposo que vostè no té res en contra de la Guàrdia Civil. Simplement és que, amb el cognom i els títols aristocràtics que encara llueix, hi està per sobre. Els grans defensors de l’ordre se’n senten al marge. La llei és per als pobres.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF