Les tecnològiques es riuen d’elles mateixes
La indústria de la tecnologia està especialment encantada d’haver-se conegut i el seu màrqueting té el costum d’inflar avenços menors, com un increment de velocitat dels processadors o l’afegit d’una nova funció a una aplicació de mòbil. Per això resulta força entretingut veure que, un dia a l’any, les empreses competeixen per fer la broma tecnològica més enginyosa, afavorida per les possibilitats creatives del Photoshop i per la propagació viral de les xarxes socials. Amb l’al·licient que en els països on no celebrem l’April Fools’ Day hi ha la possibilitat que les bromes passin per reals. A continuació us proposo la meva selecció de les més sonades d’aquest any.
A can Google el primer dia d’abril és una data assenyalada perquè les diverses divisions i filials de l’empresa presenten suposats nous productes força elaborats i noves funcions. Aquest any el servei estrella de la casa, el cercador web, va estrenar la variant Elgoog (Google, escrit al revés). S'hi accedia per l'adreça com.google (la primera que feia servir aquesta extensió, públicament) i encara en podeu trobar una rèplica a l’adreça Elgoog.im: tant la pàgina de cerca com els resultats apareixen a la pantalla com si estiguessin reflectits en un mirall. Una altra deformació simpàtica d’un servei existent de Google: a l’aplicació Maps un botó transformava els carrers de qualsevol ciutat del món en el laberint on l’usuari podia jugar al Pac-Man amb les tecles del cursor.
Fent broma sobre els seus propis cotxes autònoms, Google també va presentar una suposada modalitat d’autoconducció per als ordinadors portàtils Chromebook, amb una extensió per al navegador web que decideix tota sola quines pàgines visitar. Els responsables de Google Fiber, el servei experimental de fibra òptica de l’empresa a Austin, Kansas i altres ciutats dels EUA, es van empescar una modalitat de connexió lenta a 56 kilobits per segon, que frena 376 vegades els fotons de la fibra, i tens temps de posar el rentaplats, jugar amb els petits de casa o trucar a l’àvia. La divisió de serveis al núvol va presentar l’Actual Cloud Platform, un centre de dades ubicat... bé, als núvols.
Menys inspirada va estar la filial japonesa del gegant d’internet anunciant el Google Panda, un ninot que respon a les consultes que els usuaris li formulen en llenguatge natural. Tindria més gràcia si Mattel no hagués anunciat ja per a aquest any una nina Hello Barbie, i Cognitoys no hagués presentat un dinosaure de joguina que es connecta al Watson d’IBM.
Naturalment, Google no es va poder resistir a la febre de les autofotos: al navegador web Chrome per a mòbils hi va aparèixer el botó Chrome Selfie, per immortalitzar la reacció de l’usuari a les pàgines que visita. De fet, ho trobo tan bona idea que sap greu que hagi sigut només una broma. Altres empreses es van apuntar a la moda de les selfies : Twitter va presentar el Twelfie Stick, un pal de fer selfies de 40 dòlars fet d’unobtainium -un material creat per la NASA- per piular directament les fotos i que fa soroll de piulada en prémer el botó. Motorola presentava el Moto Selfie Stick, fet artesanalment de materials nobles, amb un vídeo molt convincent.
Un altre fenomen emergent, els cotxes autònoms, també va tenir dimecres el seu dia de glòria. La cadena Domino’s Pizza va anunciar el nou vehicle DomiNoDriver de lliurament de pizzes a domicili sense conductor. Tesla, la marca de cotxes elèctrics de luxe, mostrava en un divertit vídeo la nova modalitat evitamultes, que posa en marxa els eixugaparabrises quan s’acosta l’inspector d’aparcament i, en cas necessari, engega el cotxe i l’allunya per impedir que l’agent ens deixi el regalet al vidre. Tesla també va publicar un comunicat en què anunciava el Model W, un rellotge “que diu l’hora”, responent d’aquesta manera a la suposada invasió d’Apple del seu mercat.
Samsung, el fabricant de mòbils més gran del món, va presentar el mode gurmet per a la càmera del nou Galaxy S6, que transforma la foto d’un plat de bledes en la creació d’un gran xef. Sense sortir dels fogons, el nou Galaxy Blade Edge és el primer ganivet de cuina intel·ligent, amb tall ergonòmic de ceràmica i diamants, mànec de seguretat controlat amb Samsung Knox, protecció antivirus per millorar la higiene dels aliments, fotografia automàtica dels plats i llapis tàctil que fa funcions de termòmetre.
La broma de Sony va ser el PlayStation Flow, un kit per dotar els videojocs d’experiència immersiva, és a dir, que facilita jugar-hi sota l’aigua. Inclou ulleres, braçalets i vestit de bany. I és tan virtual que no cal tirar-se a la piscina. Ikea, que la setmana que ve començarà a vendre carregadors de mòbil a les seves botigues, va anunciar el Föne, el seu primer smartphone : naturalment, ve en paquets plans i te’l muntes tu mateix.
Conscient dels nous problemes que sorgeixen dels nous hàbits, Volvo ha presentat un airbag que els vianants poden portar al pit i que es dispara quan xoquen amb algú perquè tots dos anaven distrets mirant la pantalla del telèfon. Als fans de Star Wars els agradarà saber que els científics del CERN, encapçalats pel doctor Ben Kenowi de la Universitat de Mos Eisley, a Tatooine, han demostrat per fi l’existència de La Força. Una versió alternativa de la GSMA, el consorci mundial d’operadores que organitza el Mobile World Congress, ha publicat recomanacions detallades per construir llars connectades segons els principis del feng shui. I el diari The Guardian ha presentat la seva edició en paper comestible -orgànic, sense gluten i de comerç just- que alimenta el cos i la ment.
Les bromes de l’April Fools’ Day, però, no sempre tenen a veure amb el futur. Entre les millors d’aquest any n’hi ha tres d’estil retro: l’empresa iFixIt de videomanuals per reparar mòbils ha presentat el servei iFaxIt, que t’envia les instruccions per fax, si encara en tens. Amazon va tenir tot el dia la seva botiga web amb el mateix aspecte que tenia l’any 1999. I confesso que la gamberrada que em té el cor robat és l’aplicació MS-DOS Mobile de Microsoft per als telèfons Lumia, que reprodueix al mòbil el funcionament del sistema operatiu dels primers PC. Fins i tot es pot escriure l’ordre WIN per obrir Windows 3.1.
