Enfocant la realitat de les violacions múltiples

En més del 70% dels casos els violadors són de la classe social i l'origen de les dones agredides

Aquesta setmana es publicava un article que revelava que les agressions sexuals en grup que han transcendit mostren un creixement exponencial, fet que ha encès les alarmes socials i mediàtiques i ens fa intentar aclarir si som davant d'un fenomen nou o estem presenciant un augment de la casuística.

Tot i que és cert que ara aquests fets tenen més visibilització, dissortadament la violació múltiple és un fenomen universal i històric, que l’opressió del patriarcat s’ha encarregat de silenciar, construint pous de culpa i vergonya on han empès les dones que han patit aquestes agressions.

La violació múltiple és un fenomen universal i històric, que l’opressió del patriarcat s’ha encarregat de silenciar

Existeixen molts mites i estereotips sobre aquests atacs masclistes, que s’allunyen de la realitat. Per exemple, en més del 70% dels casos els violadors són de la mateixa classe social i origen que les dones agredides, i destaca per exemple una elevada incidència en entorns universitaris, tot i que solen tenir més ressò mediàtic aquells en què, per exemple, hi ha implicats homes migrants o d'una determinada classe social, cosa que desenfoca (a vegades intencionadament) la realitat global d’aquesta violència.

En aquests delictes, que es produeixen majoritàriament en entorns d’oci nocturn, els violadors són més joves que els que actuen en solitari. I és que en una de cada deu violacions hi participa més d’un agressor. I tot i la severitat d’aquestes agressions masclistes (sovint perpetrades amb més violència, i que provoquen un gran impacte psicològic en les supervivents), tan sols un 23% dels casos acaben en condemna. No és estrany, doncs, que encara siguin pocs els casos que es denuncien (entre un 10%-20%).

En aquests delictes, que es produeixen majoritàriament en entorns d’oci nocturn, els violadors són més joves que els que actuen en solitari

Aquest tipus de violència tan extrema, expressió del poder i domini sobre la dona agredida, passa per una clara deshumanització de la víctima abans i durant la violació, en una humiliació extrema, que es veu augmentada per la força del grup. Un grup que alhora provoca un procés de desresponsabilització entre els criminals que comparteixen 'la presa', que intensifiquen els seus vincles en un pervers agermanament patriarcal (molt present en conflictes bèl·lics) que, alhora, reforça la seva masculinitat (de manera que se senten més 'mascles').

I és que la socialització patriarcal ha ofert un model del que és sexualment desitjable a partir de diferents referents mediàtics extremadament masclistes que cosifiquen les dones i, esclar, d’una pornografia 'mainstream' que ha erotitzat i naturalitzat múltiples situacions de violència sexual.
De fet, en molts d’aquests grups, la lleialtat a la 'germandat' els porta a actuar com a grup criminal, en un encaix perfecte de les peces que hi participen. Des dels que proposen fins als que executen, els que repten, els que graven i comparteixen, els que s’ho miren passivament i encobreixen... rols indispensables i coautors d’un acte criminal d’extrema gravetat que s’ha ignorat durant massa temps.

Sembla que, per fi, socialment es comença a escoltar i a acompanyar les dones, però, tal com seguim veient diàriament, una gran part de la justícia segueix sorda i cega davant els testimonis de les supervivents.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF