Parlem de l’explotació sexual de menors

Un dels fets delictius de més gravetat, que té un gran impacte econòmic

Prostitució / IAN WALDIE / GETTY IMAGES

Ah, però això passa aquí? És una pregunta que sorgeix de manera habitual quan parles de tràfic d’éssers humans i explotació sexual. I la sorpresa encara és més gran quan ho centres en l’explotació sexual de menors. La resposta és un clar i contundent: “Sí, això passa aquí”. Passa al nostre carrer, veïnat, municipi.

Ens trobem davant d'un dels fets delictius de més gravetat, donada l’extrema vulneració de drets que pateixen les persones amb qui es trafica o a qui s'explota sexualment (majoritàriament dones). I, alhora, és un delicte que té un gran impacte econòmic. Segons dades de l’ONU, l'any 2015, a Espanya, es van moure més de cinc milions d'euros al dia amb el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, i durant el 2017 aquesta xifra es va doblar i va arribar als deu milions diaris.

A això s'hi suma que l’ecosistema natural d’aquests delictes és la clandestinitat, el silenci i l’ocultació. I aquesta foscor és clau quan pel mig hi ha menors d’edat. L’explotació sexual de menors és una part concreta d’un fenomen molt més ampli. Centrem-nos-hi. Dies enrere es feia públic que diverses menors d’edat tutelades per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) havien estat víctimes d’explotació sexual. Esclatava un cas que confirmava sospites que venien de lluny sobre un greu i profund problema (no és ni el primer, ni serà l’últim cas), però altre cop, dissortadament, passàvem de puntetes sobre la notícia, sense enfocar-la com cal.

Hi ha notícies que si es descontextualitzen –si donem rellevància a detalls totalment superflus que tan sols busquen generar morbo, minimitzant o banalitzant els fets–, desdibuixen un fenomen complex. I aquesta desinformació impedeix que penetri en l’esfera social el que hauria de ser un problema d’estat de primer ordre, i el transforma en un simple succés anecdòtic. 

La desinformació impedeix que penetri en l’esfera social el que hauria de ser un problema d’estat de primer ordre, i el transforma transforma en un simple succés anecdòtic

Com que el silenci sol ser la norma, cal fer aflorar la realitat de l’explotació sexual de menors, com una forma de dibuixar la seva diversitat de cares. Ja siguin casos de noies que són objecte de tràfic i explotació sexual per part de xarxes de crim organitzat; que són explotades sexualment per un home (sovint la seva parella); o que, sent menors, són contactades a través de les xarxes socials per homes que es van guanyant la seva confiança a poc a poc (amb regals per exemple) amb el clar objectiu d’acabar explotant-les sexualment. Sigui quina sigui la forma, l’essència és la mateixa: es busquen noies menors aprofitant situacions de vulnerabilitat (econòmica, emocional, relacional), perquè és més fàcil accedir-hi i captar-les.

El cas de Mallorca, per una banda, evidencia el fracàs absolut de l’abordatge que es fa d’aquestes menors, que estan sent tutelades per un estament públic; però, per l’altra, també suposa un punt d’inflexió, perquè tot i que feia anys que hi havia sospites sobre aquest tema, per fi s’ha visibilitzat i reconegut. Aquest és el primer pas en el camí per resoldre aquest greu atemptat a les llibertats de les menors, posar-hi llum i acceptar la seva existència. Sobretot tenint en compte la sorprenent i extrema resistència que hi ha arreu a l'hora de visibilitzar aquesta forma tan extrema de violència masclista. Ara caldrà actuar, i veure que es fa un cop detectat el problema.

És sorprenent l'extrema resistència hi ha arreu a l'hora de visibilitzar aquesta forma tan extrema de violència masclista

D'altra banda, no podem desvincular el que passa a les Balears del que també passa a Catalunya. Perquè al final al darrere hi ha uns fluxos o dinàmiques globals, i l’explotació sexual de menors està creixent en els últims anys de manera molt preocupant. Segons dades oficials de l’Oficina de les Nacions Unides Contra la Droga i el Delicte (UNODC), s’hauria doblat. Aquest mateix organisme també afirma que aproximadament el 90% dels casos d’explotació sexual a tot el món tenen rostre femení i quasi un terç d’aquest total són menors d’edat.

Aquests estudis també diuen que el perfil de les persones explotades varia segons la zona que s’analitza, en una clara mostra que l’oferta s’adapta a la demanda.

De nou, el voraç capitalisme i el pervers patriarcat s’acaronen en la seva croada de domini, oferint producte al mercat en forma de cossos de dones, noies i nenes, construint la demanda, cosificant en extrem el cos femení. És aquí on tenim la pedra angular de tot plegat: la demanda. Aquell que consumeix el producte explotat.

Els que demanden són als nostres carrers i a les nostres ciutats, comparteixen espais amb nosaltres i és per això que l’explotació sexual de menors existeix. No hem de tenir por de parlar-ne, sinó que hauríem d’exigir que es plantegi un debat públic de forma urgent. Perquè el silenci quotidià és el que permet que això succeeixi. Aquest silenci eixordador és el que ens ha de fer por, perquè  té la capacitat de pertorbar l’essència fonamental de la humanitat.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF