El xoc de Xavi

Xavi Hernández ha tornat a patinar. Les seves declaracions sobre Dani Alves són inadequades i lamentables. Que estigui "en xoc", que li hagi suposat una sorpresa, és comprensible. Si els que no coneixem Alves més que de vista, d'haver-nos creuat per zones mixtes i sales de premsa, hem al·lucinat després de conèixer pels mitjans el relat de la víctima, imagino l'impacte que li ha suposat a ell, que ha estat el seu company de vestuari primer com a jugador i després com a entrenador. Fins aquí, d'acord. Però l'“em sap greu per Alves” sense fer cap menció a la víctima fa vergonya.

Xavi representa el Futbol Club Barcelona i cada vegada que obre la boca per parlar d'alguna cosa que va més enllà de tècnica i tàctica, la pífia. Sobre Qatar va afirmar el 2019, quan encara era tècnic de l'Al-Sadd, en una entrevista a aquest diari: “No visc en un país democràtic, però crec que el sistema d'aquí funciona millor que el d'allà. Hi ha molts avantatges, com la tranquil·litat i la seguretat”. No només no ha canviat d'opinió amb el temps, sinó que fa un mes va viatjar a Doha per gaudir del Mundial i va deixar anar només arribar: “La gent està veient què és Qatar. No són les crítiques tan injustes que està rebent i crec que la gent s'emportarà molt bon record del país”. I fa una setmana quan la Supercopa d'Espanya es va disputar a l'Aràbia Saudita, va tornar a insistir: “El futbol és mundial, hi va haver moltes crítiques a Qatar i després vam veure que no n'hi havia per a tant. L'Aràbia Saudita, com Espanya, té coses a millorar”.

Xavi ja havia deixat clar que és capaç de defensar països governats per dictadures on es passen els drets humans pel folre. Països on la dona de 23 anys que ha denunciat Dani Alves hauria estat condemnada a presó i a fuetades per mantenir relacions sexuals fora del matrimoni. El xoc de Xavi per la notícia no ha de ser res comparat amb el d'ella si ha sentit l'entrenador del Barça, el club dels valors, dient que li sap greu per Alves. Sabia que l'hi preguntarien, ha tingut temps per preparar una resposta i cal suposar que estava assessorat pels responsables de comunicació. I, tot i així, l'ha cagada. L'únic que ara pot fer és demanar disculpes, sense peròs ni excuses. Com que no vivim a Qatar, ni a l'Aràbia Saudita, ho podem dir.