Xavi, 'al loro' amb el primer avís

Deco tenia previst anar aquest diumenge a TV3 per ser entrevistat al programa Gol a gol, però ha suspès la visita al matí, justament quan Joan Laporta es deixava veure a Palamós per presenciar en directe el partit de Primera RFEF entre el Cornellà i el Barça Atlètic. Més tard, el president del Barça ha baixat al vestidor i ha xerrat animadament amb Rafa Márquez. Els periodistes, que per a això hi són, han interpretat els senyals com el que semblen: un primer avís a Xavi Hernández, una escenificació del malestar que comença a haver-hi en el club blaugrana amb l'egarenc.

S'intueix que el director esportiu del Barça no va voler acudir a la cita amb la tele perquè el moment és prou delicat per mantenir la boca tancada. La picada d'ullet de Laporta a Márquez tampoc és una casualitat. Si el Barça guanya dimarts el Porto i les pròximes jornades venç l'Atlètic de Madrid i el Girona, és previsible que, llavors, ell i els seus afirmin molt dignament que els mitjans s'han inventat els dubtes, que mai de la vida han vacil·lat, que Xavi és el tècnic ideal. Amb tot, des de dins del club no són pocs els que han expressat, off the record, la seva preocupació per la marxa de l'equip; cosa ben lògica tenint en compte el que ha succeït en els últims cinc partits, que s'han saldat amb dos triomfs pels pèls, dues derrotes i un empat. Però sobretot per un fet també irrefutable: el Barça juga malament.

La diferència entre el que Xavi predica i el que es veu en el terreny de joc és abismal i l'absència d'un diagnòstic clar per la seva part alimenta el soroll al seu voltant. En l'últim partit disputat a Montjuïc, davant de l'Alabès, va sentir –encara que assegurés que no– els primers xiulets de la seva afició i va sortir a culpar la premsa del mal joc per pressionar massa els jugadors, especialment els joves, una cosa que no és que sigui incerta, sinó que és mentida.

Després d'empatar a Vallecas l'explicació va ser falta de mentalitat, i la justificació, que “després de guanyar la Lliga i la Supercopa la temporada passada, de manera inconscient baixes una mica; això és així”. Els arguments de l'entrenador ja resulten inútils, fins i tot molestos, per desmuntar l'evident: que el Barça juga malament. I el rum-rum no hi ha qui el pari tret que el problema se solucioni de seguida. Negar-lo, relativitzar-lo o apuntar a enemics exteriors no li servirà de res. Espavila't, que pinten bastos.