Potser el que vol Messi és un iot més gran

Encara no sabem si Leo Messi tornarà al Barça, perquè, al marge dels problemes econòmics del club, hi ha una oferta estratosfèrica de l'Al-Hilal de l'Aràbia Saudita que xifren en 400 milions d'euros. Les últimes setmanes he sentit debats saberuts i/o acalorats en diferents mitjans de comunicació sobre la conveniència que l'argentí torni a casa. I entre les raons que s'esgrimeixen perquè no es decideixi pel club àrab hi ha les esportives, com la falta de competitivitat, i les de comoditat, perquè Riad no és Castelldefels. En canvi, de l'argument que cal tenir per fitxar per un equip de l'Aràbia Saudita, gairebé ni piu.

No acabo de comprendre que nosaltres, els periodistes esportius, obviem les flagrants vulneracions als drets humans a les nostres anàlisis a l'hora de valorar si és una bona o mala decisió anar a jugar a l'Aràbia Saudita. Com si no s'expliqués, com si no fos important, com si no passés res. El joc de les comparacions és el comodí, esclar. Que si "què em dius de Cristiano Ronaldo que juga a l'Al-Nassr", que si "Rubiales i la Supercopa", que si "només parlem de futbol i ens oblidem de la Fórmula 1…" I així, amb l'argument infantil de "i tu més", contribuïm a blanquejar un règim dictatorial on el príncep hereu Mohamed bin Salman acumula poder i augmenta el seu imperi del terror sense cap oposició.

L'Aràbia Saudita és al lloc 127 a l'índex d'igualtat de gènere d'un total de 142 països, d'acord amb l'anàlisi del Fòrum Econòmic Mundial. Defensar els drets de les dones està prohibit i penat amb presó i fuetades, igual que advocar pels drets LGTBI: l'Aràbia Saudita és un dels onze països al món on l'homosexualitat es pot arribar a castigar fins i tot amb la pena de mort. No hi ha llibertat d'expressió. L'assassinat i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi a Turquia en va ser la prova evident.

Ara volen organitzar el Mundial de futbol del 2030, i per això Leo Messi els va com anell al dit, perquè encara que ja sigui milionari i tingui assegurada la seva vida, la dels seus fills i nets, potser vol un jet privat amb més places o un iot més gran. I aquí estem nosaltres, els periodistes, per posar la cirereta afegint que totes les decisions són respectables. I no sé a vosaltres, però a mi em fa molta vergonya.