La vida sense Messi

Bona part del que ha sigut el Madrid té a veure amb la força d’atracció del crac de Rosario

Des que Leo Messi va debutar amb el primer equip l’any 2004, el Barça i el Madrid s’han repartit les lligues i els triomfs a Europa, amb excepció de la que va guanyar l’Atlètic de Madrid amb Tata Martino a la banqueta culer. Òbviament, aquesta dicotomia no respon exclusivament a l’efecte que genera l’argentí i, per oposició, el del seu antagonista Cristiano Ronaldo, però l’empremta d’aquests dos monstres és tan profunda que ha fet que blaugranes i madridistes facin un salt endavant sideral. El 'deu' ha convertit el Barça en un dels millors clubs del món –mai fins ara havia passat– i va obligar el Madrid a espavilar-se per no sucumbir a la seva tirania: i, allà, els blancs van trobar Cristiano. La transcendència de Messi és tan gran que no només ha influït en el futbol del Barça, sinó que bona part del que ha sigut el Madrid durant els últims anys té a veure amb la força d’atracció del crac de Rosario. Messi transcendeix el Barça.

El de diumenge va ser un bon preludi del que vindrà aviat, i que, de fet, ja estan patint a Madrid sense el portuguès. Ens hi haurem d’acostumar. Això sí, sense fatalismes ni pors al futur: el 5 a 1 va demostrar que hi haurà vida després de Messi. Tot i que, de ben segur, no serà mai tan feliç com amb l’argentí sobre la gespa. La nostra generació ha sigut una privilegiada. Dia rere dia durant gairebé 15 anys veient com allò extraordinari es converteix en ordinari. Cada partit. Cada mitja hora. Gairebé a cada jugada. Falta perspectiva per entendre el que ha suposat Messi per al Barça i per al futbol. Quan en siguem conscients i puguem fer una lectura més reposada, menys passional, el comptador de la història es posarà a zero per celebrar la irrupció de Messi. I ho farem independentment de si el Madrid ha guanyat tres Champions consecutives, si Cristiano –quin mèrit– li ha robat gràcies als altaveus de Florentino unes quantes Pilotes d’Or o malgrat que a l’Argentina continuïn entossudits a demanar-li la lluna.

D’aquí uns anys ens despertarem d’aquest somni. I segur que el Barça seguirà sent guanyador si es manté fidel a la idea futbolística que va implantar Cruyff. Diumenge ho va demostrar. Però tot serà més rutinari, el pessigolleig ja no serà el mateix. No serà tan difícil veure com altres equips treuen el cap a la part alta de la classificació. Sense anar més lluny, el Madrid ja ho pateix, novè a la classificació després de 10 jornades. Probablement, d’aquí uns anys, quan el 'deu' pengi les botes tornarem a tenir lligues com les d’abans: amb Valències, Dépors, Reials Societats o Athletics competint fins al final. Llavors, i ho dic ara, després del 5 a 1 sense Messi al camp, mirarem enrere i somriurem feliços: haurem gaudit diumenge sí i diumenge també del millor futbolista de la història.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF