La Ventafocs del Mundial de Clubs: "reis del món" a canvi de 80 euros a la setmana

Barcelona"Aquests dies volem en xàrter. És una barbaritat. Arribes a l'aeroport i no passes per on passa la gent normal. L'autobús et deixa a la porta de l'avió, i l'avió és una passada. Pots demanar el que vulguis. Quan arribes i baixes de l'avió, tens l'autobús esperant-te a la pista. I després t'escorten cinc cotxes de policia per davant i cinc cotxes de policia per darrere. Veus com tallen l'autopista i els cotxes fan cua perquè nosaltres passem. Et sents el rei del món. Entenc que és el que han de fer per seguretat, però a vegades penses que és massa i tot", diu Gerard Garriga (el Morell, 1993). Garriga és migcampista de la Ventafocs del nou Mundial de Clubs: l'Auckland City neozelandès, un club amateur que reivindica que està representant el 99% del futbol mundial. En la primera jornada va perdre per 10-0 contra el Bayern de Múnic. Divendres, per 6-0 contra el Benfica. Aquest dimarts tanca la fase de grups contra el Boca Juniors.

Garriga havia jugat a Primera i Segona catalana amb l'Alpicat contra el Balaguer, el Martinenc i el Rubí. Fins que el 2017 va decidir marxar de casa per aprendre anglès i desconnectar del futbol: "Necessitava parar, perquè no n'estava gaudint". La idea era anar a Londres, però un amic li va escriure des de Nova Zelanda i el van seduir les platges i les muntanyes i, sobretot, la idea de marxar tan lluny: "Més lluny ja no es pot anar". Va marxar per tres o sis mesos, i aviat farà vuit anys que va agafar el primer vol.

Irradia alegria, però els primers mesos van ser durs. Va plorar molt. Parla de la solitud: "M'ho prenia com una experiència de vida, però moltíssims dies pensava: «Per què m'estic aixecant a les cinc del matí per anar a netejar un lavabo que està fet merda? He estudiat quatre anys de carrera i un màster per estar aquí sol fent això?»". La distància li fa mal: el seu avi va morir el 2022 i no se'n va poder acomiadar. Dijous es va retrobar amb els seus pares i la seva germana, perquè han anat a veure els partits contra el Benfica i el Boca: no es veien des del setembre.

Garriga juga a l'Auckland des del 2022. És l'equip hegemònic del futbol d'Oceania des que els clubs australians van emigrar a l'Àsia: ha guanyat les quatre últimes Champions League del territori, amb un MVP per al català. És el club del món que més cops ha disputat el Mundial, però els jugadors no són professionals: entrenen tres o quatre tardes a la setmana i la federació neozelandesa marca un sou màxim d'uns vuitanta euros a la setmana per protegir la lliga de l'especulació. Els jugadors tenen una altra feina. De fet, uns quants han hagut de demanar vacances per jugar el Mundial. Uns quants no van poder jugar la Champions perquè no tenien prou dies de permís. Garriga treballa al club, amb un contracte de trenta hores: entrena la base i fa actes amb joves. A Nova Zelanda l'esport rei no és el futbol, sinó el rugbi.

"Ser al Mundial no és ni una cosa que pogués arribar a somiar. Ser aquí és superbonic. No és normal i s'ha de disfrutar. Passa una vegada a la vida i tenim molta sort de viure-ho", diu. Admet que mai havia perdut 10-0, la golejada més contundent de la història de la competició, i que durant alguns trams del duel el somni es va convertir en un "malson". "Gaudeixes més el després i el record de ser allà, perquè al camp es pateix", reconeix. Però recalca que l'Auckland no va fer el ridícul contra el Bayern. "A ningú li fa gràcia perdre per tants gols, però mostra una mica la realitat. Aquests clubs són una barbaritat, ens multipliquen per cent el valor i per mil els sous", explica.

Equips dues-centes vegades més valuosos

En realitat el Bayern multiplica per dos-cents el valor de l'Auckland a Transfermarkt: 900 milions a 4,5. El Benfica i el Boca Juniors, per vuitanta i divuit. Diu que l'Auckland podria jugar a Primera o Segona Federació, i que perdre un dels tres partits per poc seria un èxit. És un dels futbolistes més valuosos de l'equip: 200.000 euros. "Transfermarkt hauria d'ingressar els diners que diu que val cada jugador", diu rient. Ha guanyat centenars de seguidors a Instagram pel Mundial, però encara no arriba als 2.500.

Garriga no va aconseguir cap samarreta del Bayern perquè va haver d'anar a fer-se el control antidòping, però allà va poder compartir molts minuts amb Serge Gnabry i Harry Kane. Atresora dues fotos per a tota la vida. Mentre s'esperaven parlaven de les seves històries. Ells l'escoltaven amb cara de sorpresa. "No et tracten com un aficionat. Et tracten com un company de professió", diu. També guarda un record etern del partit contra el Benfica: la samarreta de Nicolás Otamendi, campió del Mundial amb Leo Messi.

El Mundial i el somni de l'Auckland ja s'acaben. "Després del partit contra el Boca tornarem a l'anonimat i tothom s'oblidarà de nosaltres. Ja ningú es recordarà més de nosaltres. És la nostra realitat. A mi ja em va bé, perquè m'agrada estar tranquil".