Fita a fita
Esports 29/10/2021

La vall de Coanegra, pel Clot del Guix i el comellar dels Bous

Itinerari que ens acosta a un paisatge cultural viu i de llegenda per on transiten històries de bandejats i de resistents al feixisme

Joan Carles Palos
5 min
La ruta del cap de setmana.

Palma“Coanegra és el nom que designa la vall, perpendicular a l’eix de la serra de Tramuntana, que des de Son Torrella arriba fins a Son Pou i al torrent del Freu. El comellar o la vall, la síquia, el camí o el torrent de Coanegra són encara ara noms vius, coneguts de la gent”. Aquesta és la introducció que ens fa Mateu Morro, autor de Les muntanyes de Coanegra (Documenta Balear, 2018), a un entorn on es congrien llegendes com la de ‘Na Dolça de Coanegra’, històries de bandejats com les de Mateu Reus Rotget i de resistents al feixisme com Els Norats. Totes elles molt ben documentades i descrites per Morro en diversos llibres, absolutament recomanables.

  El nostre punt de partida és a Los Damunt. Si venim en cotxe, podem estacionar a l’aparcament de sa Bastida. Si ho hem fet amb transport públic (TIB L320 Alaró-Consell o L321 Orient-Consell), des la mateixa plaça de la Vila podem arribar-hi a través dels carrers de Can Xalet, d’Enmig i de Can Coxetí.

La ruta

[00 min] Des del mateix aparcament de sa Bastida ens dirigim cap a l’interior de Los Damunt pel carrer de Can Tià Roig; abans d’assolir la plaça de Cabrit i Bassa, giram a l’esquerra pel carrer de Son Borràs. A poc a poc anam sortint del poble i ens situam en un entorn plenament agrícola, als peus de la mola de sa Bastida, lloc on s’ubica una antiquíssima fortalesa tardoromana, ocupada entre els segles IV i VII de la nostra era, plena de misteris i enigmes que encara cerquen una resposta definitiva a mans d’arqueòlegs i voluntaris de l’Associació cultural Al-Rum. Deixam a l’esquerra el portell de Son Borràs i un poc més amunt, a la dreta, el que dona accés a l’antiga embotelladora de la Font de sa Bastida [10 min].

A partir d’ara el camí pren el rost d’un comellar estret i no gaire llarg que ens durà per un camí asfaltat fins al coll de s’Era, vorejant les possessions de Son Manyes i Son Poncet. [35 min] Un cop situats en aquesta primera collada, abandonam la pista, que continua tot dret cap a Cas Secretari –per on tornarem–, i giram a l’esquerra per un camí de terra que baixa cap al Clot del Guix –un topònim que, curiosament s’estén a un i altre costat del coll–. Arribam a una esplanada, deixam a la dreta un xalet i ens fixam en un senderó que neix a la nostra esquerra. Es tracta d’un vell camí de ferradura que ens menarà per les rotes del Guix [50 min] per desembocar sobre el torrent i camí de Coanegra a l’altura de les cases de Son Roig [1 h 15 min], una de les més atractives de la contrada. Al costat de l’entrada hi ha una petita surgència, provinent de la síquia de Son Pou. Una rajola ens convida a beure-hi: “Germans que per bona estrella/passau avui per aquí/l’aigo vos surt a camí/de la font de Coanegra”.

Continuam la nostra marxa camí amunt, remuntant la vall, vorejant el torrent de Coanegra. Passam una barrera metàl·lica i deixam a l’esquerra el comellar de Can Millo. Uns metres més amunt, trobam un forn de calç a la dreta –“dit de la Puríssima o de la Mare de Déu, per haver ser cuit l’any 1857 amb motiu de la Capella Fonda del Roser”– (Els forns de calç de Santa Maria del Camí, 1995. Gabriel Ordinas Marcè), a l’inici del comellar de la Sangonera. Seguim els indicadors del GR i, després de passar per davant Can Morei, arribam a Son Pou [1 h 25 min]. La senyalització de la Ruta de Pedra en Sec ens obliga a fer una petita voltera per no haver de passar pel mig de les cases.

Reenganxam el camí de carro, deixam les cases enrere i després d’un portellet, vora una balma, podem veure a terra la boca del pou de ventilació i accés a la mina de la font de Coanegra. “Una altra de les fonts importants de la nostra illa, almanco en temps passats. Ja en el Llibre del Repartiment n’hi ha constància [...] i de la síquia que havien construït els àrabs per alimentar tots els horts de la zona. De fet, la possessió que avui és Son Pou abans era dita de sa Font per després passar a ‘es Pou de sa Font’ per acabar amb el pas de les generacions com Son Pou” (fontsdetramuntana.com).

Trobam un altre forn de calç a la dreta i uns metres més endavant acaba el camí de terra, fins aquí transitable amb vehicle. Som a l’inici del tram més antic del camí de Coanegra [1 h 35 min]. Aviat agafa volada pels pendissos situats davall l’avenc de Son Pou, a la dreta del torrent. No deixam el camí fins a assolir una cruïlla important [1 h 50 min]. Un indicador de fusta ens assenyala a l’esquerra la continuació de la ruta, que a partir d’aquí enceta un tram estret en forma de camí de ferradura. 

Nosaltres abandonam la via principal i giram a la dreta pel camí del comellar dels Bous. Es tracta d’un camí carreter vell i ben fet, però que per la manca d’ús i l’abandó total de les activitats que s’hi duien a terme al seu voltant ha esdevingut amb el temps una torrentera. Després d’un parell de revolts, el camí s’encasta en el centre del comellar. A mesura que pujam perdem el rastre del vell camí i recuperam el d’una sendera nova que facilita el pas, rubricat per les fites. A trams haurem de fer servir el sentit comú per progessar, sobretot en topar amb un petit bot del torrent, on el pas de sortida és per la dreta de la barrancada. Tot seguit, el tirany enfila un seguit de sitges d’un llarg i costerut ranxo que ens conduirà fins al camí que comunica Orient amb Alaró a través del Rafal [2 h 20 min].

Cas Secretari

Giram a la dreta, ara per bon camí de ferradura, que en deu minuts ens situarà al voltant d’uns tancats i sementers que ens anuncien que som a prop de les cases. El senderó desemboca sobre una pista de terra [2 h 35 min], a pocs metres del Rafal, a la nostra dreta. Just davant, podem veure un portellet des del qual s’inicia el caminet que ens conduirà fins a Cas Secretari. D’aquest tram curt de tirany destaca la font dels Polls [2 h 45 min], als peus de la Galera, petita però emblemàtica font de mina que els mesos d’estiu s’asseca, tot i que la resta de l’any aporta aigua suficient per omplir el safareig que té just al costat.

En ser a l’altura de Cas Secretari [2 h 50 min], el tirany que hem seguit fins aquí es diversifica i hem de prendre el de la dreta, que ens durà ràpidament fins a la pista encimentada que arriba fins aquí. Seguim el vial que ens durà còmodament fins al coll de s’Era [3 h 05 min], des del qual començam el descens cap a Los Damunt.

D’aquesta manera, entram dins el poble pel carrer de Son Borràs, que no deixarem fins al final, a l’altura de la plaça Cabrit i Bassa, on voltam a dreta i esquerra per sortir davant el casal de sa Bastida, el nostre punt de partida [3 h 30 min].

@Fita_a_Fita

stats