La torre del Molar, l’última defensa de la costa nord d’Eivissa

PalmaEmpès per les indicacions i recomanacions sempre encertades del geògraf i membre de l’Institut d’Estudis Eivissencs Josep Antoni Prats Serra, i guiat “per la passa i la mirada” de l’escriptor, filòleg, investigador històric i guia cultural Tomàs Vibot Railakari, en el seu llibre d’itineraris per les Pitiüses (El Gall Editor, 2009), he visitat l’illa d’Eivissa i he trescat a peu per bona part del seu territori. Viure i sentir un paisatge que va molt més enllà de l’estereotip de l’oci nocturn, del xibiu de plaja i de la sangria xarrupada esbojarradament.

En aquesta primera ruta proposam una passejada pel litoral de Sant Joan de Labritja, a la part central de l’àrea geogràfica dels Amunts. Anirem del port de Sant Miquel fins a la torre del Molar o de Balansat i voltarem per les terres interiors de la venda de Rubió. Per mitjà de l’enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (eeif.cat) sabem que aquesta és “una torre de defensa costanera, també coneguda popularment com torre de Sant Miquel. Està situada sobre un penya-segat a l’entrada del port de Sant Miquel, a 95 m sobre el nivell de la mar. Es tracta d’una de les deu torres d’aquest tipus construïdes el segle XVIII a les Pitiüses. Igual que la resta de torres de la costa i les murades de la ciutat d’Eivissa, el motiu de la seva construcció s’ha de cercar no especialment en la defensa dels pobladors de les illes, sinó en la política estratègica de la Corona. Fou construïda, segons un projecte únic de l’enginyer Joan Ballester de Zafra realitzat a mitjan segle XVIII, que comprenia les quatre torres d’aquesta classe que s’havien de bastir a les Pitiüses (les altres tres són la del port de Portinatx, la del cap des Jueu i la del cap de Barbaria)”.

El punt de partida el situam al port de Sant Miquel, un dels centres turístics per excel·lència del municipi de Sant Joan de Labritja. Es troba al final de la carretera EI-400, a tan sols quatre quilòmetres de Sant Miquel de Balansat, en el cor dels Amunts. Fins aquí hi arriben les línies 22, 25A i 37 del transport públic eivissenc (tota la informació a tib.org).

La ruta

[00 min] Des de la mateixa platja del port de Sant Miquel, avançam pel marge esquerre de l’arenal. Passam per davant uns populars negocis de restauració, ubicats sobre un breu i estret passeig marítim. Aviat hem de veure a la nostra esquerra, entre dos restaurants, l’inici d’un caminet que puja i travessa un espès pinar, amb restes de velles construccions; poc després inicia una ràpida davallada fins a Cala Moltons [10 min], un codolar discret i petit, amb uns austers varadors.

Rere l’últim escar, a l’esquerra de la cala, intuïm la continuació del camí: un escalonada desfeta que ens catapulta cap a un nou carrerany, rost al principi i en conjunt més planer i reposat que l’anterior. [20 min] Assolim una pista, la continuació de la ruta és coster amunt; tot i que proposam baixar fins a la platja del Pas [25 min], una estreta llengua de terra (un codolar més afectat per la mar, pel costat extern, i un arenal més reposat, per la part interna) que uneix la costa amb l’illa –privada!– del Bosc.

Tornam enrere per la pista i encaram una intensa remuntada; ja no ens aturam fins a assolir una mena de collet [40 min], una esplanada ocupada per un improvisat aparcament i una construcció petita de fusta abandonada. Cap a la dreta parteix el camí que du fins a la torre del Molar, la fita principal del nostre itinerari. Es tracta d’una tirada breu i sense gaire desnivell. Així arribam a l’extrem de la punta sobre la qual s’assenta aquesta construcció defensiva del segle XVIII [50 min], emplaçada estratègicament a l’entrada del port de Sant Miquel i comunicada visualment amb l’església-fortalesa de Sant Miquel de Balansat, iniciada a final del segle XIV i acabada el 1690.

Església-fortalesa de Sant Miquel

Encimbellada dalt del puig de Missa, “amb àmplia perspectiva sobre els Amunts i la vall del torrent de Balansat, vigilava el desembarcament pel port de Balansat o de Sant Miquel (un dels pocs punts accessibles de la costa nord de l’illa), defensant el pas cap a la vila d’Eivissa. L’església ha estat declarada Bé d’Interès Cultural” (eeif.cat). Des de la miranda exterior, vora l’estàtua de Marià Villangómez i Llobet (1913-2002), podem gaudir d’una bella panoràmica de l’entorn. L’església mantenia una estreta i estratègica comunicació visual amb la torre del Molar, la qual cosa permetia un control ràpid i una organització eficaç de la defensa en cas d’atacs corsaris enemics. Des de dalt de la torre, accessible per una escala de caragol, “s’abasta la grandesa d’aquesta costa, amb el cap Roig, la punta Roja i el bec de la punta de Llevant de l’illa d’en Calders com a fites del cantó de gregal; a l’altra banda impera per damunt de la resta la imponent punt de la Creu; finalment, a sota, l’illa del Bosc, amb el seu curiós inventari d’instal·lacions, fonts i vehicles, i també l’illa Murada–aquesta sense colonitzar–, de la qual l’arxiduc Lluis Salvador ja fa prop d’un segle i mig va dir que deu el seu nom als vestigis encara visibles d’antigues fortificacions” (Les Pitiüses, per la passa i la mirada. Tomàs Vibot, 2009).

Recuperam la cruïlla anterior [55 min] i giram a la dreta per la pista de terra que du al port de Sant Miquel. Després d’assolir un collet, la pista baixa ràpidament fins a la carretera que puja a la urbanització de Na Xamena [1 h 15 min]. Al nostre voltant podem observar una bella i discreta zona d’horts. Voltam a la dreta i continuam la marxa per asfalt, carretera amunt, fins al final. Uns metres abans d’arribar a l’establiment turístic que corona la muntanyeta, veurem a l’esquerra els indicadors de la finca pública de Can Cosmi [1 h 30 min]. Voltam a l’esquerra i seguim la pista de terra, amb marques de PR (blanques i grogues), que circumda el puig Pelat (248 m). Després d’una tranquil·la i llarga remuntada canviam de vessant [1 h 50 min] i iniciam el descens cap al vessant interior de la venda de Rubió.

Topam amb una primera bifurcació [2 h 00 min], on giram a l’esquerra. Deu minuts més tard en trobam una altra, on també prenem el camí de l’esquerra. A partir d’ara recuperam l’asfalt, que ja no abandonarem fins al final de la ruta. [2 h 30 min] Sortim a la carretera del port de Sant Miquel (IB-400), a l’altura del pk 14. Giram a l’esquerra en direcció a la mar i en un quart d’hora assolirem el passeig des del qual hem iniciat la caminada, on tancam circuit i ruta [2 h 50 min].

Fita_a_Fita