La Talaia de Cals Reis: abocats al passat llunyà de la vall d'Orient

PalmaLa Talaia de Cals Reis amaga en el cim (765 m) un monument talaiòtic, construït molt probablement 800 anys abans de la nostra era, quan la vall d’Orient no era ben bé com és ara. Segons el testimoni aportat pel doctor en Història i arqueòleg Javier Aramburu-Zabala, hi havia un poblat a cada extrem de la vall, localitzats al voltant de les possessions de Son Perot i Comassema. En aquest context, aquesta muntanya marcava el punt intermedi entre els dos assentaments. L’ús de l’esmentada construcció –una mena d’altar fet de pedra en sec i en dos nivells– va ser molt probablement ritual.

Som a Orient, un llogaret de muntanya integrat al municipi de Bunyola i encastellat enmig d’una llarga vall que va del coll d’Honor al coll del Bosc, dins Comassema. Les aigües que aplega s’escolen pels torrents de Coanegra i de Solleric cap a la badia de Palma el primer i cap a l’Albufera d’Alcúdia el segon. “Al segle XVI, els Cabot d’Orient posseïen un gran territori que integrava les possessions més tard conegudes com de Cals Reis, del Cabot àlies Rei, Son Garau, i Son Bernadàs, dels Cabot àlies Bernadàs”. (Paisatges Literaris de Mallorca. Gaspar Valero i Martí, -J.J. e Olañeta, 2017-)

¡Oh les masies d’Orient

roges del sol qui tant les banya!

La pau hi corre frescament

com una font de muntanya.

Orient (fragment). Bartomeu Guasp Gelabert, 1961

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus TIB (L-331 estació Alaró/Consell-Orient), davant les cases de Cals Reis, ens dirigim cap a Alaró per la carretera Ma-2100. Les nostres primeres passes són per asfalt, entre horts i sementers. A la dreta tenim els penyals del Castellot i el pas de s’Estaló a la seva esquerra; mentre que la Talaia de Cals Reis ens governa per damunt dels nostres caps. A mesura que avançam per la carretera, podem veure a la nostra esquerra el famós pas de na Maria, un xaragall ombrejat, a la dreta d’uns penyals vermellosos, als peus del puig de Lofra. Tot seguit, na Franquesa i la Rateta. Així arribam, amb paciència i precaució, fins al punt quilomètric 11,2 [15 min], on trobam els indicadors de fusta de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) i l’inici del camí d’Alaró pel pas de s’Escaleta, cap on orientam les nostres passes ara.

En el mateix camí del pas de s’Escaleta, a devers cent metres de la carretera, en els primers revolts abans de començar a pujar, trobam la Fonteta [20 min]. “Es tracta d’una font de mina d’uns 8 metres de llargària feta de pedra en sec amb secció rectangular, parets lleugerament inclinades i sostre de pedres planes. En terra hi ha una canal feta de teula àrab que recorre tota la galeria. A fora hi ha una pica o abeurador” (Fonts de Tramuntana). Tot el conjunt va ser restaurat fa uns anys pel Consell de Mallorca. Durant l’hivern acostuma a estar activa amb un cabal d’aigua important, depenent de les pluges caigudes.

Continuam el nostre itinerari per aquest vell camí de ferradura que comunica Alaró i Orient per ses Artigues, s’Estret i s’Escaleta. En el vessant bunyolí, on ens trobam ara, sembla que era pas obligat de tots els carboners i collidores d’oliva que feinejaven en aquell entorn. No debades, aquests revolts de pujada els fem per dins marjades d’oliveres, ara abandonades i ocupades per un espès i desordenat pinar. Un poc més amunt, l’alzinar alberga els antics ranxos on es produïa el carbó.

[30 min] Arribam a un portell sense barrera, després del qual el camí descriu un darrer revolt i ens situa dalt d’un collet, entre el puig de Can Llenderina, a l’esquerra, i la Talaia de Cals Reis, a la dreta. Aquí abandonam el camí, que pren coster avall cap a Alaró, i giram a la dreta (oest) per un tirany no gaire clar que, amb un no res, ens connecta amb el camí que uneix el pas de s’Escaleta amb el de s’Estaló. [35 min] Hem de parar molta atenció, perquè tot just després d’haver guanyat aquest nou camí n’hem de veure un altre a l’esquerra. A aquest punt hi tornarem després, en baixar de la Talaia cap a Orient.

Aquest nou camí, ample i clar, arranca direcció sud i tot d’una es cargola per dins els pendents septentrionals de la Talaia de Cals Reis. [50 min] Arribam a un gran rotlo de sitja, que formava el centre d’operacions d’un antic ranxo de carboner. El camí de carro acaba aquí i a partir d’ara seguim un tirany, ben fitat des de bon començament, que ens durà fins a dalt del comellar, ara un poc més rost i llenegadís. La pujada clou en topar una paret amitgera [1 h 00 min], giram a la dreta i hi continuam paral·lels fins assolir l’extrem d’un penyalar des del qual gaudim d’una esplèndida panoràmica. El senderó que ens guia gira a l’esquerra, travessa la paret i descriu una breu diagonal ascendent fins al cim [1 h 05 min].

Monument arqueològic

El misteriós patrimoni arqueològic de la Talaia de Cals Reis es deixa veure tot d’una: una mena d’altar fet de pedra en sec i en dos nivells que, segons els experts, tindria uns usos rituals per a les tribus que habitaven aquell entorn fa cosa de tres mil anys.

Iniciam el descens pel mateix itinerari de pujada fins al punt on hem abandonat el camí principal, una mena de miranda natural sobre la vall i les principals muntanyes que l’envolten. [1 h 25 min] Giram a l’esquerra (oest) i continuam baixant en direcció a Orient. El camí és ample i còmode, tot i el desgast produït pel pas del temps i el nul manteniment d’una xarxa viària, altre temps molt concorreguda. Travessam l’espessor de l’alzinar que vesteix els baixos de la Talaia de Cals Reis i arribam a un planiol [1 h 40 min]. Abans que el camí no torni a remuntar cap al pas de s’Estaló, trobam a la nostra dreta un portell de ferro i una escala per botar-lo. El passam i seguim camí avall, deixam el bosc enrere i entram dins una zona d’horts, amb arbres fruiters. En un revolt del camí, ben damunt la carretera, trobarem un punt que ens permet superar el tancat i botar damunt l’asfalt. Es tracta ara de seguir la carretera fins a Orient [1 h 55 min], on clourem la caminada a la mateixa parada del bus TIB des d’on l’hem iniciada, ben davant les cases de Cals Reis.