Un silenci eixordador

Hi ha silencis molt més eloqüents que qualsevol paraula, silencis que criden, silencis eixordadors. I el de Joan Laporta en els últims dies sens dubte ho és. Des que va confirmar que la notícia que va avançar el programa Què t'hi jugues! era certa per a continuació deixar anar que el moment triat per donar-la no era casualitat, Bartomeu l'ha acusat d'haver quadruplicat el sou a José María Enríquez Negreira i de sobte s'ha quedat mut. El portaveu oficial del club en els últims dies és Joan Gaspart, que afirma no saber-ne res encara que els papers diguin el contrari, Rosell no fa declaracions i Bartomeu, alliberat perquè per una vegada no ha trencat tots els plats, apunta a Laporta. El mal que han fet tots plegats a la imatge i a la reputació institucional del Barça és irreparable.

Durant 17 anys quatre presidents, un darrere l'altre, van pagar una milionada al vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres. Ens hem tret la carrera d'advocats mentre ens explicaven auditories, due dilligence i forensics i de la dinerada destinada a "assessorament tècnic" ni piu. No se sap en quina partida estava. Ara resulta que Negreira era una espècie de geni del mal que ha estafat, un darrere l'altre, tots els dirigents del club, que eren, pobretes, uns passerells. O això ens volen fer creure, ja que l'altra opció que queda és encara més escandalosa, i el fet que en un burofax Negreira amenacés Bartomeu amb airejar els draps bruts, “destapar les irregularitats”, quan li va tallar l'aixeta fa pudor.

Tant de temps parlant de les lluites intestines entre ells, dels -ismes, dels clans, i resulta que Gaspart, Laporta, Rosell i Bartomeu estaven absolutament d'acord en una cosa de la qual ens hem assabentat perquè l'Agència Tributària va fer una inspecció a Negreira, no perquè cap d'ells considerés un problema pagar-li sota mà.

Laporta encara pot donar gràcies al fet que el moment en el qual ha explotat el cas sigui aquest i no fa tres anys perquè ha prescrit la sanció esportiva, però filtrar que ha encarregat una auditoria externa sembla un acudit. Un acudit dolentíssim, per cert. Que expliqués el que sap, el que ha fet i les raons que el van portar a fer-ho seria suficient. I cada dia que passa sense que obri la boca multiplica l'ona expansiva de la bomba en la qual tots plegats han convertit un club que cap d'ells es mereixia presidir. Quina colla.