El poder segons Laporta

El concepte madridisme sociològic que ha llançat Joan Laporta ha causat furor. El president ha aconseguit el que volia, que el debat devori qualsevol intent de parlar sobre la seva imputació en el cas Negreira. Una imputació, per cert, que no s'aguanta ni amb pinces, segons la majoria d'experts. I, evidentment, que no es parli sobre el fons de la qüestió: que el Barça pagués el que va pagar durant tants anys a Negreira. Un fet, que també està per veure si acaba amb conseqüències legals o es queda només en un escàndol ètic. Però tornem al madridisme sociològic de Laporta.

És fàcil d'entendre el que volia dir el president del Barça. Les estructures de poder a Espanya són terriblement centralistes. Som un estat borbònic, no ho oblidem. I, esclar, si les decisions es prenen al país d'Ayuso, les acostumen a prendre persones que viuen allà mateix, que hi han arrelat, que se la senten seva i volen que la ciutat creixi. Allò de París, Londres i Madrid. I, per descomptat, una gran majoria d'aquestes persones que viuen a Madrid i prenen les decisions des de Madrid són del Madrid.

Alguna d'elles, si entra en conflicte el seu càrrec i l'amor pel blanc, serà impol·lut èticament. No ho dubto. A altres, la bufanda els podrà. Però, més enllà d'aquests casos d'evident conflicte d'interessos, que hi són, la majoria de situacions que inclouríem sota el paraigua del madridisme sociològic de Laporta tenen a veure amb el subconscient. Que el Madrid tingui els altaveus que té, els seus tentacles inabastables, t'acaba afectant a l'hora de prendre decisions. És humà. No ho fas de manera racional. Saber que tens diaris, ràdios i televisions que t'assenyalaran si apuntes en una direcció equivocada –perquè en aquests diaris, ràdios i televisions també hi ha una majoria blanca–, et farà decantar en un sentit o un altre a l'hora de decidir.

A banda, òbviament, també afectarà que ara mateix Florentino Pérez és l'home més poderós d'Espanya. Com no ha d'influir això? Com no ha d'afectar el que passa a la llotja del Bernabéu, entre copes de cava i canapès? Qui se'n voldria quedar fora si sap que hi ha totes les persones importants que prenen les grans decisions d'aquest país? Algú renunciarà al joc de les cadires? A les portes giratòries que et garanteixen iots i Moëts de per vida? És el poder.

Ara bé, no ens enganyem. El mateix que passa a Madrid passa a Catalunya a una altra dimensió. També hi ha un barcelonisme sociològic. Més provincià, menys ostentós, però hi és. Amb l'única diferència, gens menyspreable, que les decisions que es prenen al nostre país, avui dia, serveixen de ben poc. El poder real hi és, al bressol del madridisme sociològic de Laporta.