Sa Panada, un relleu humil però vistós sobre la vall de Galatzó

PalmaLa finca pública del Galatzó es caracteritza per la seva extensió (1.972,9 quarterades), pels nombrosos jaciments arqueològics (una dotzena) que hi trobam i pel conjunt de muntanyes i pujols que ens permeten gaudir d’una de les més belles i espectaculars panoràmiques del sector de ponent de la serra de Tramuntana - Patrimoni de la Humanitat (2011-2021). No obstant això, la figura històrica del segon comte de Santa Maria de Formiguera, Ramon Burgues Safortesa Pax-Fuster de Villalonga i Nét (1627-1694), conegut amb el sobrenom de Comte Mal, plana per tots els racons de la possessió del municipi de Calvià. En aquesta ruta explorarem i gaudirem d’una part del paisatge cultural i llegendari d’aquesta finca pública.

La ruta 

[00 min] Des de l’església parroquial del Capdellà, a cent metres de la parada del bus TIB (L-107), ens dirigim cap a l’interior del poble pel carrer Major fins a la plaça Bernardo Calvet, on trobam, a l’esquerra, les oficines municipals. [05 min] Tombam a la dreta pel carrer de Galatzó, senyalitzat amb indicadors del GR-221-C (connexió des del Capdellà amb el GR de Tramuntana a través de la vall de Galatzó i la coma d’en Vidal), i prosseguim la nostra marxa fins a la tanca de la finca pública. La primera meitat del recorregut és per asfalt i la segona, ja per camí de terra.

[30 min] Arribam al coll Gomà, on trobam el portell d’accés a la finca pública de Galatzó. Iniciam un suau descens cap a l’interior de la vall i ràpidament abandonam el camí principal i ens desviam per un altre que trobam a l’esquerra –camí de la Vinya/senyalitzat amb estaques grogues– i que ens durà fins al Tramuntanal [40 min]. Es tracta d’un conjunt etnogràfic de gran interès compost de dues construccions afegides, la més antiga podria ser del segle XVI. Unes cases de roter i una era, dalt d’un turonet a pocs metres del camí. Des d’aquí ja gaudim d’una primera visió del puig de sa Panada.

Des del Tramuntanal seguim el camí que ens ha dut fins aquí. Uns metres més endavant –cruïlla– trobam a l’esquerra l’indicador que ens assenyala la direcció a l’Argolla [55 min]. Val la pena desviar-se uns instants de la ruta per conèixer de prop aquest indret, un jaciment arqueològic d’època talaiòtica (850-123 aC) per on plana l’ombra malèfica del Comte Mal. El camí que ens hi ha dut acaba dalt d’un turonet. A la dreta, tenim les restes d’una superfície esglaonada i murades que devien tenir un ús de control del territori. A l’esquerra, però, tenim l’Argolla. Es tracta d’un conjunt format per dos afloraments de pedra calcària, foradats i travessats per un tronc. Conta la llegenda que el segon comte de Santa Maria de Formiguera, Ramon Burgues Safortesa Pax-Fuster de Villalonga i Nét (1627-1694), conegut amb el sobrenom de Comte Mal, fermava aquí els seus enemics abans d’executar-los.

Tornam enrere fins al camí de baix –cruïlla– [1 h 05 min], tombam a l’esquerra i continuam la marxa cap a sa Vinya. Ens ajuntam amb el camí que ve de les cases [1 h 10 min] i encetam la pujada cap al mirador de dalt, que ens durà primer fins a la font dels Obis [1 h 15 min], una clàssica font de mina amb una galeria de més de 10 metres de llargària, destinada al consum humà i dels animals i també per al reg. Continuam pujant pel mateix camí, ample i còmode, que ara ens acostarà a una casa de roter [1 h 30 min]. Ja ens trobam a l’entorn pròpiament dit de sa Vinya, on antigament totes les marjades que ens envolten es trobaven ocupades per ceps. El mirador [1 h 40 min] és un espai obert que mira sobre la vall de Galatzó, des del qual s’obté una panoràmica clara de totes les muntanyes que componen el sector de ponent de la serra de Tramuntana (Moleta de s’Esclop –925 m–, puig de Galatzó –1.026 m–, el puig Caragol –470 m– i na Bauçana –624 m–, entre d’altres). Poc després [1 h 45 min] assolim un ample replà sobre el qual s’estén un antic ranxo de carboner, amb les seves sitges, barraques i un forn de pa. L’espai limita per la part interior amb la possessió de l’Alqueria.

Per darrere del forn de pa sobresurt un collet. Ens hi dirigim (N/NE) i després d’una molt breu pujada ja tenim el puig de sa Panada a la vista, ben a l’enfront. Ens queda un quart d’hora llarg de recorregut sobre un terreny pedregós per un tirany ben fitat que hem de seguir amb molta atenció. El caminoi va a cercar una carena ampla, a mode d’esquena d’ase, que tenim a l’esquerra fins a arribar a un segon collet a l’altura del puig, que ens queda a la dreta [2h 05 min]. Per arribar-hi, hem de sortir del camí i travessar un pendent de carritxeres fins a una paret perpendicular al turó. I d’aquí, ascendir al cim de sa Panada pel vessant de la dreta [2 h 10 min] amb quatre grapades.

Després de gaudir una estona de la bella vista sobre la vall de Galatzó, descendim del puig de sa Panada (440 m). Per a això, hem de desfer les nostres passes fins a sa Vinya i d’aquí pel camí fins a la cruïlla del Tramuntanal [2 h 55 min]. Seguim els indicadors que ens adrecen a les cases de Galatzó i, en arribar al camí principal [3 h 10 min], a l’altura de la Caseta del Delme (a l’esquerra), tombam a la dreta i ens dirigim a l’aparcament públic (Ca l’amo en Biel). I d’aquí continuam la marxa fins a arribar a la carretera (Ma-1032 km 2,3) [3 h 25 min]. La travessam i continuam per un tirany que, paral·lel a la calçada, tira cap al poble. En cinc minuts començam a veure unes estaques pintades de blau i vermell que ens treuen del camí principal i que hem de seguir. [3 h 40 min] Travessam novament la carretera i continuam pel camí del Graner del Delme, on arribam en cinc minuts [3 h 45 min].

El delme

Del conjunt de tributs que gravaven activitats i béns a l’edat mitjana, n’hi ha un que ha deixat la seva empremta en el patrimoni etnològic i la toponímia de Mallorca: el delme. La Caseta del Delme de Galatzó i el Graner del Delme del Capdellà en són prova. En virtut d’aquest impost, els productors havien d’entregar al senyor, al rei o a l’Església una part de la collita d’alguns productes del camp: gra, hortalisses, oli, raïms, bestiar... En el cas concret del delme de gra, s’obligava a entregar una desena part de les quarteres recollides a l’era.

Des del Graner del Delme continuam el nostre camí pel carrer de Can Lluca fins al carrer de Galatzó [3 h 50 min], on tancam el circuit. Aquí tombam a l’esquerra per digirir-nos al Capdellà i la parada del bus TIB a l’entrada del poble, on finalitza la nostra ruta [4 h 00 min].

@Fita_a_Fita