La serra d’Alfàbia, coronant el bunyolí ‘puig de les antenes’

PalmaLes noves tecnologies de la comunicació i la necessitat de donar cobertura a tot el territori insular ha anat fitant d’antenes nombrosos puigs, serres i turons de la nostra geografia. A la serra d’Alfàbia se la coneix popularment com ‘el puig de les antenes’ i s’identifica clarament des de qualsevol indret de l’illa. La ruta neix a la vall d’Orient i s’enfila per vells camins de carro i de ferradura fins a les antenes repetidores i el vèrtex geodèsic de la muntanya, dins el terme de Bunyola, una bella i immensa balconada sobre la vall de Sóller.

La ruta

[00 min] Des de la parada del bus TIB (L-331 Estació Alaró/Consell-Orient), davant les cases de Cals Reis (Orient), ens dirigim cap a Bunyola per la Ma-2100. A l’altura de Son Palou, deixam enrere el nucli urbà i continuam per la carretera, que ara travessa el torrent que baixa de Coma-sema i s’escola pel Freu cap a la mar. A la dreta ens queden les cases del Pujol [15 min], situades en el km 10 de la Ma-2100. No deixam l’asfalt i més endavant trobam a l’esquerra Can Nico, en el km 8,6 [20 min]. En aquest punt, podem adreçar uns revolts de la carretera seguint el vell camí de ferradura, que s’inicia a la dreta de la calçada i que discorre per dins un bosquet aferrat a una paret seca. El viarany desemboca novament sobre l’asfalt, davant el portell de Son Perot. Són els darrers metres de carretera abans d’abandonar-la definitivament.

[30 min] Després de poc més de dos quilòmetres d’asfalt, a l’altura del km 7,9 –just quan s’inicia la pujada al coll d’Honor–, abandonam la via per la banda dreta i ens internam dins el bosc. Tot d’una identificarem l’empedrat d’un camí antiquíssim que guanya altura suaument, sempre aferrat a la paret que tenim a la dreta (tot i veure marques de pintura i senders més clars que prenen cap a l’esquerra, no n’hem de fer cas). És el camí vell d’Orient a Bunyola, que ben aviat recuperarà el Consell de Mallorca per integrar-lo en un tram de la Ruta de Pedra en Sec que unirà Valldemossa i el Castell d’Alaró. [40 min] Arribarà un punt que ens haurem de tirar cap a l’esquerra i recuperar un camí de carro per continuar pujant per aquest comellar que s’obre entre el puig de Reig, a l’esquerra, i els contraforts de la serra d’Alfàbia, a la dreta.

Arribam a un planiol [45 min], travessat per una paret seca. La passam i trobam dos camins. El primer pren pel centre del comellar i el segon es decanta cap a l’esquerra. Optarem per aquest, que per la tipologia i empedrat palesa ser el més antic. En ser a prop d’un collet, rere el qual ja trobam els sementers que envolten les cases d’Honor. Abans d’arribar-hi, giram a la dreta i seguim un camí que ens unirà amb la pista que deixat més avall. Així arribam al coll del Vent [1 h 00 min]; abandonam el camí principal i en seguim un altre, ample i clar, que trobam a la dreta. Es tracta d’un camí de carro molt ben bastit, amb trams una miqueta rostos, que temps enrere devia permetre el trànsit dels carros que traginaven amunt i avall, carregats de carbó i llenya.

Assolim una mena de collet [1 h 20 min], on el camí està interceptat per un pi caigut arran de qualque tempesta passada. A la dreta veurem una fita i l’inici d’un senderó, a estones poc clar, però ben fitat, que seguirem a partir d’ara com a part de l’aproximació a la serra d’Alfàbia. De tot d’una el caminet entra dins una canal i descriu unes breus però intenses ziga-zagues. Després gira a l’esquerra i continua guanyant altura més suaument, als peus d’uns penyals que tenim a la dreta, que el senderó travessa al final per un passet fàcil i esglaonat [1 h 40 min]. A partir d’aquí la traça del camí és cada vegada menys clara i ens haurem d’orientar per les fites, ben visibles i a bastament per no perdre’ns. Així arribam al pas del Mart [2 h 00 min], una encletxa que identificarem clarament, on trobam pedres que formen petits esglaons i que faciliten l’ascensió. No obstant això, haurem de fer servir braços i cames per superar-lo. Un darrer esforç abans d’arribar a les antenes d’Alfàbia.

Com comentàvem unes frases enrere, les fites ens són de molta utilitat i ens fan un molt bon servei en aquest tram de ruta. Elles ens duran fins a una pista que travessa longitudinalment tota la serra, als peus d’una llarga i espessa teringa d’antenes de tota casta. La travessam i prenem pel dret fins a assolir el tram més alt del camí asfaltat que puja des del coll de Sóller [2 h 15 min] i que s’enfila fins a la part més alta d’aquest sector de la serra d’Alfàbia (1.029 m), a la nostra esquerra, encara dins el terme municipal de Bunyola. Allà trobam les velles instal·lacions de Telefònica, als peus de la nova construcció i de les antenes repetidores. Cap al nord, a vista d’ocell copsam tota la vall de Sóller, que s’obre emmarcada per una immensa i bella panoràmica, entre el massís del Teix, al costat esquerre, i el puig de Bàlitx, el puig de la Bassa i el Penyal de Migdia, a la banda oposada.

Darrer tram

Ara encaram el darrer tram de ruta fins al vèrtex geodèsic de la serra d’Alfàbia, situat sobre uns penyals a una altitud de 1.069 m. L’aproximació no presenta gaires problemes. Recuperam la pista de terra que hem travessat abans de pujar al replà de les antenes; ho podem fer voltant la tanca de les instal·lacions que queden a la dreta de la nostra posició. Després, tombam a l’esquerra (est) i seguim aquest vial, molt desgastat per la manca de manteniment. Si voltam per davant d’uns molins de vent moderns arribarem a un collet, un planiol on acaba la pista i des del qual hem de descendir en diagonal cap a la dreta per enllaçar amb l’altra pista de terra [2 h 25 min].

El camí que seguim ens aboca sobre un altre coll, travessat per una paret seca, envoltada de tanca de filferro i un portell sempre obert. [2 h 35 min] Veurem unes fites a l’esquerra que senyalen un pas que baixa a les cases de la Serra (no l’hem de prendre!). Continuam carenejant pel camí (nord-est/est), que progressivament s’estreny fins a esdevenir un tirany que ens menarà cap a un coster suau als peus del puig de la serra d’Alfàbia. Les fites són clares i el camí clar. Aviat veurem una columna grisa sobre els penyals de l’esquerra, és el puig de la serra d’Alfàbia. Abandonam el tirany que continua en direcció al coll del Jou i ens enfilam fins a assolir el vèrtex geodèsic... Ja hem fet cim! [3 h 00 min]. La tornada a Orient la farem pel mateix camí.

Fita_a_Fita