Illot del Toro, símbol de resistència en una mar moguda i perillosa

PalmaEl Toro és una illa situada més al sud-oest de Calvià, davant el sortint de la punta o banc d’Eivissa, del qual el separa un freu de devers cinc-cents metres on es troba també l’illot del Toretó –topònim d’arrel molt semblant a l’anterior i principal, juntament amb els illots de ses Barbines i es Pans (en el mapa de Mascaró Passarius de 1958 hi trobam un nom més: es Caramull de Pedres). S’eleva 29 metres per damunt el nivell de la mar i fa quatre-cents de llarg. Sobre ella hi trobam una balisa automàtica, de 1926, el funcionament de la qual depengué durant molts d’anys dels farers de Cala Figuera, inaugurat el 31 de juliol de 1860.

Sobre l’etimologia del topònim, a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Josep Mascaró Passarius se’ns diu que podria tractar-se d’un mot mossàrab i d’origen preromà, segurament amb el significat de ‘turó, muntanya o altitud’. Tot i que hi ha altres versions, com les que assenyala Josep Noguerol Mulet al seu treball Alguns topònims històrics de la costa de Calvià, presentat a la XIII Jornada de Toponímia i Antroponímia feta a Sant Joan el 16 de gener de 1999. El topònim ‘el Toro’ apareix documentat per primera vegada en el mapa del cardenal Despuig del 1784; abans, aquest mateix illot és anomenat “escollos y isletas que dizen Los Caballos”, segons queda referenciat després de la visita del virrei del 1585. Noguerol conclou amb la idea metafòrica del toro i del cavall, com a animals de força i poder: “La idea de resistència a una mar freqüentment molt moguda i generalment perillosa”.

Fixam el punt d’inici de la ruta a la mateixa rotonda d’accés a la urbanització del Toro. Fins aquí hi arriben les línies 106 i 123 del transport públic de Mallorca (consultau horaris a tib.org), amb parades a tota l’àrea urbana. En aquest cas, hem de tenir clara l’orientació per anar a cercar l’inici de l’antiga carretera militar de Rafaubetx, per on es desenvolupa bona part de la ruta.

La ruta

[00 min] Des de la rotonda abans indicada neix, en direcció sud / sud-oest, una antiga carretera militar que arribava a la bateria de costa de Rafaubetx. Iniciam la nostra ruta per aquesta via, de tot d’una una llarga recta, que discorre paral·lela entre un extens sementer, a la nostra esquerra, i la urbanització del Toro, a la nostra dreta. [20 min] Inicia una remuntada suau mentre gira cap al sud-oest i en situa sobre el mirador del Clot del Moro, des del qual ja copsam una primera perspectiva del banc d’Eivissa i l’illot del Toro.

Prosseguim la nostra marxa per la carretera militar i ben aviat topam amb la primera barrera que delimita la zona militar, amb una vella garita i un portellet que s’obre i es tanca sense cap problema [25 min]. Pocs metres després, a la dreta, un segon portell ens serveix de referència per a l’inici del camí que baixa cap al banc d’Eivissa (sud-oest / oest). En principi, es tracta d’una pista que connecta dues construccions abandonades i la base d’una bateria de costa, antigues infraestructures militars integrades dins el complex de Rafaubetx. Baixam sempre perpendiculars a la mar fins que la pista esdevé un tirany, allà on s’inicia una zona de penyalar [45 min]. A partir d’aquí ens ve una zona esglaonada, amb trams de desgrimpada fàcil, i un tirany que se segueix bé. Tan sols hem d’estar atents a cada passa que feim i cercar sempre la via més senzilla.

[1 h 10 min] Assolim l’extrem de l’ampla i extensa tenassa que configura el conegut com a banc d’Eivissa, punta que connecta amb una sèrie d’illots –es Pans, ses Barbines i es Toretó– rere els quals albiram l’illa del Toro, amb el seu far/balisa del primer quart del segle XX. A mà dreta tenim sa Beca, tram litoral que connecta amb el Clot del Moro; a mà esquerra, la cala de s’Art. Si ens giram i miram cap a l’interior, els penya-segats que agosarats guaiten sobre aquest tram de la marina calvianera, distingirem a la nostra dreta Rafaubetx, “nom que designa les terres situades entre el morro d’en Feliu i el banc d’Eivissa, a la zona del cap de Cala Figuera, i conegudes a l’Edat Mitjana com a Trafalempa” (toponimiamallorca.net) .

Tot i que ho trobarem escrit de moltes maneres –Refaubetx, Rafalbetx, Rafal Beix, Rafal Baix–, “el lingüista Joan Coromines empra la grafia Rafaubetx i fa una aproximació a la seva etimologia. Segons aquest autor, l’origen seria a l’àrab raff-al-bäid, que significa ‘els ràfecs blancs’. Una visita al lloc dona versemblança a l’etimologia, ja que un element característic d’aquesta costa són els voladissos –ràfecs– blanquinosos que es formen als estrats horitzontals dels penya-segats” (toponimiamallorca.net). D’aquest indret i de la propera cala de Portals Vells es documenta l’extracció de marès ja en el segle XV, i també es pot destacar que hi havia una torre de vigilància costanera –torre de Rafaubetx– construïda el 1580 i que fou enderrocada perquè interferia la línia de tir d’una bateria militar situada en aquesta mateixa zona.

Per a la tornada farem servir el mateix camí que a l’anada. És probable que les nostres passes no repeteixin els mateixos tiranys i passos. Com comentaven al principi, la zona es troba farcida de senderons que s’obren i es tanquen, trenant itineraris que conclouen sempre en un mateix punt. L’orientació és clara i no requereix molts explicacions. [1 h 40 min] Recuperam l’antiga carretera militar de Rafaubetx i giram a l’esquerra en direcció al Toro. Ara, la baixada és menys tensa i ens permet gaudir amb una major tranquil·litat de les perspectives a les quals donàvem l’esquena a l’anada. El puig de Garrafa, ja dins el terme municipal d’Andratx, domina l’horitzó muntanyós, rere el qual treuen el nas el puig de Galatzó i la Moleta de s’Esclop. La nostra ruta finalitza sobre la rotonda d’accés a la urbanització del Toro [2 h 05 min].