Res espanta l’Spar Citylift Girona quan juga a Fontajau
Les gironines reben el Fenerbahçe, líder del seu grup a l’Eurolliga
GironaEl Sopron (64-58), el Dinamo de Kursk (79-61) i el BLMA (56-55) han comprovat què representa per a l’Spar Citylift Girona jugar a Fontajau. “Disputar l’Eurolliga és un repte, i passem per un bon moment anímic i físic per enfrontar-nos al Fenerbahçe”, reconeix Eric Surís davant la visita del líder (20.15 hores, Esport3). Un cop acabada la primera volta, ocupa la sisena posició –dona l’accés a l’Eurocup– amb un balanç de tres triomfs i quatre derrotes, a dues victòries d’un rival que el va derrotar en la jornada inaugural de la competició gràcies a un ajustat 86-82. “Vam acabar amb la sensació que ens va faltar molt poc... Disposen d’un talent descomunal i pràcticament no tenen punts febles, però vam saber competir fins a l'última possessió i som optimistes”.
L’idil·li que es viu al pavelló gironí, que es manté invicte i ha viscut nits per recordar tot i tractar-se de la segona experiència històrica a la màxima categoria europea, és el principal motiu per creure que res és impossible. “Hem d’aprofitar aquest factor, esclar. Serà complicat perquè no es tracta d’aturar només Iagupova o Zandalasini, si mirem la plantilla, comprovarem que tenen de tot. Haurem de ser sòlids i fer un partit seriós, i esperar que l’afició aporti el seu granet de sorra. Perquè si anem sumant granets, potser sumarem la quarta victòria consecutiva a casa”. Hi ha pressió per seguir guanyant? “No n’hi ha més de la que ens marquem nosaltres, i nosaltres estem demostrant anar sobrats de caràcters. Mai ens permetrem no voler guanyar un partit. Plantejar-ho així ens va molt bé, i si ho fem d’una altra manera, ens equivocarem. Estem creixent i gaudint, no podem fer-nos mala sang”.
Sonja Vasic destaca “la seriositat” del vestidor. “Sento que estem preparades, tothom sap el que ens hi juguem. Tindrem les nostres opcions i lluitarem, n’estic convençuda, però no podem perdre de vista contra qui juguem, perquè les rivals són molt i molt bones i no es relaxaran perquè allà vam jugar com calia”.
