Barça
Esports 11/07/2022

Recuperar la credibilitat a cop de talonari

Laporta prepara una gran operació per llançar el "missatge" que el Barça ha tornat

4 min
Joan Laporta, president del Barça, atenent una trucada telefònica, en una fotografia recent.

BarcelonaHi havia un temps no gaire llunyà en què el Barça tenia la butxaca ben plena. Tant que podia comprar a cor què vols i pagar salaris estratosfèrics. El cas de Dembélé n'és un exemple perfecte: ni lliure de traspàs ha trobat algú que pogués assumir les seves pretensions econòmiques, lluny del Camp Nou. Aquelles èpoques de vaques grasses van passar a millor vida amb la pandèmia, i d'un dia per l'altre es va passar de rebre els dirigents blaugranes al so de Bienvenido Mr. Marshall a la desconfiança més absoluta. Després de dos anys de fitxatges low cost, de travessia pel desert en les facetes econòmica i esportiva, el Barça es veu capaç de revertir la situació en aquest mercat d'estiu.

Tancada la primera "palanca econòmica", la venda del 10% dels drets televisius al fons Sixth Street, el Barça ultima la venda del 15% restant –preferiblement a aquest mateix fons– per donar "un cop d'efecte": revertir de cop el patrimoni net negatiu i generar prou ingressos per deixar de tenir limitacions de fair play amb la Lliga. És a dir, obtenir recursos per poder fitxar. I Laporta ja ha advertit que destinarà "200 milions" a aquesta finalitat. "La credibilitat del club ha tornat. En les operacions hi ha una dificultat afegida per aquesta situació. Però volem llançar un missatge al mercat, i aquest missatge arribarà amb la primera inversió", comentava el president Joan Laporta, fa uns dies, durant la presentació d'Andreas Christensen.

Joan Laporta i Andreas Christensen conversant a la Ciutat Esportiva.

Ara bé, mentre les manifestacions públiques són carregades de positivisme, als despatxos es treballa amb molta prudència. "Som optimistes, però fins que no estigui tot signat no podem cantar victòria", admeten des de la zona noble del Camp Nou. Els altres clubs, que saben bé que les paraules se les emporta el vent, tampoc es conformen amb els discursos i ja han advertit que recelaran del Barça fins que no vegin els diners a sobre de la taula. "Tampoc ens han ajudat gens ni mica les declaracions de Tebas, que ens ha posat als peus dels cavalls", diu una persona propera al president Laporta. Des del club, que va arribar a picar la cresta al president de la Lliga, celebren que hagi canviat el discurs i que ara es mostri més receptiu amb les opcions del Barça de reforçar-se.

Els problemes del Barça venen de molt abans del coronavirus

No només va ser cosa del coronavirus. El club, encara sota la batuta de Josep Maria Bartomeu, va ser víctima d'estirar més el braç que la màniga. De recórrer a l'enginyeria comptable per tancar els números en verd malgrat que això impliqués augmentar el deute. La pandèmia no va fer més que explotar una bombolla que s'havia inflat molt per sobre de les seves possibilitats. Molts clubs s'hi han enganxat els dits, però el Barça ha estat dos anys absent en el mercat de fitxatges. Certament, Bartomeu ho hauria pogut solucionar l'agost del 2020 si hagués acceptat el burofax de Leo Messi i hagués negociat la seva sortida –hauria cobrat traspàs i s'hauria estalviat un centenar de milions de fitxa–, però no va voler passar a la història com el president que es va vendre el davanter de Rosario.

Amb l'arribada de Laporta, la nova junta va afanyar-se a refinançar el deute i a buscar solucions per tenir tresoreria suficient per poder pagar nòmines. Va aconseguir aquest objectiu, però no deixava de ser un pedaç a l'espera del que realment és important en un club que, per història, vol aspirar a guanyar la Champions: seguia sense poder reforçar l'equip amb primeres espases. "El potencial esportiu del Barça no s'ensorra d'un dia per l'altre. Ara bé, una cosa és el prestigi futbolístic i l'altra, la credibilitat als despatxos. I aquí, a l'hora de negociar, el Barça ha passat a tenir molts problemes", apunta una persona que va estar vinculada durant molts anys a l'àrea econòmica del club.

Certament, el Barça va poder pagar 55 milions per Ferran Torres (Manchester City) al gener, però va ser a canvi de fer equilibris amb la sortida de futbolistes i amb les renovacions per alliberar massa salarial. En canvi, a la subhasta per fitxar Erling Haaland, el davanter pel qual es barallaven els grans clubs europeus, no va tenir ni la més mínima opció. "Fins ara, els competidors s'han volgut aprofitar d'aquesta situació, però és un tema que va millorant. Quan hàgim fet una primera inversió, això canviarà", reblava Laporta. En aquestes declaracions, el president feia referència exclusivament al mercat de fitxatges. Ara bé, al club admeten que això va més enllà i també hi ha hagut moltes dificultats per negociar la venda d'actius. En el cas de BLM, sense anar més lluny, les exigències del fons comprador van fer que l'operació acabés ajornant-se .

Pagar en efectiu sempre és més barat que fer-ho a terminis

Els diners que el Barça ha de rebre pel total del paquet televisiu –més de 500 milions al compte corrent, repartits en dues vendes– serviran en part per pagar nòmines i eixugar el deute pendent amb els futbolistes –els famosos diferiments–. I una part notable pot destinar-se a les incorporacions. "Sovint es parla de la quantitat dels fitxatges, dels milions que costa un jugador, però moltes vegades el que acostuma a encallar les negociacions és la manera com es paga", comenten des de l'àrea esportiva. Un exemple seria el fitxatge de Raphinha . El Barça ofereix 55 milions, mentre que el Leeds té propostes que superen els 70 milions. A priori, els blaugranes juguen amb desavantatge, però l'oferta pot ser més seductora si el traspàs es paga de cop i no a terminis. No hi ha res millor que un talonari ben ple per recuperar la credibilitat –si se sap fer servir, esclar–.

stats