La puresa d'un extrem que oxigena, simplifica i encara
BarcelonaEspecialment en un equip com el Barça, que juga a ser reconeixible sempre i que, per culpa de la seva superioritat els últims anys, sembla condemnat a jugar sempre el mateix partit-monòleg una jornada rere l'altra, tenen un valor incalculable els jugadors diferents. Els futbolistes amb un segell propi, els que es mouen per unes inèrcies naturals que, tot i tenir cabuda en l'esquema del Barça més col·lectiu, fan de la individualitat la seva virtut.
Cristian Tello és un d'aquests jugadors que aporten varietat a l'atac blaugrana, la peça que desencalla l'equip quan els automatismes habituals no poden trencar la defensa rival. Quan no funcionen les triangulacions, ni la mobilitat posicional, ni la paciència. Ni Messi. Però els dies que Tello es converteix en necessari -i gairebé imprescindible- ho fa sense extravagància, sense alçar la veu. Ho fa amb senzillesa, amb una interpretació pura i bàsica de la posició d'extrem. Per la dreta o per l'esquerra. Amb centrades rases, xuts amb rosca, regats ràpids o còmodes retorns enrere.
A l'aparador del primer equip des de fa una temporada i mitja, Tello va fer un salt de gegant dissabte a Balaídos contra el Celta per acabar de convèncer els tècnics, que fa temps que el protegeixen perquè conservi la seva identitat i la potenciï en favor d'un estil global. Ell és el gen mutant que completa un ADN que sembla perfecte, però que cada temporada necessita actualitzacions i millores.
La paciència exterior
Se sap que el Barça necessita obrir el camp per donar aire als seus rondos, i, gairebé per exigències del guió, reclama extrems pacients i disciplinats. Tello n'és un, i dels bons. Una de les característiques més notables del jove de Sabadell és la seva capacitat d'allunyar-se de la jugada. D'esperar-la. De veure-la a venir, però acceptar-la des de la distància. Unes de les accions més difícils en els davanters és no caure en la temptació de voler intervenir en el joc apropant-se a la pilota, demanant una passada constantment. Que Tello respecti el seu rol passiu i es mantingui enganxat a la línia de banda quan la pilota es mou pel mig del camp, o ben profund quan té la pilota el seu lateral, és una vàlvula d'escapament per al Barça. Ell aporta metres per dins als jugadors més tècnics, estira les defenses rivals i oxigena les triangulacions de l'equip oferint una recepció en una punta exterior del rondo col·lectiu. Tello és una sortida fàcil i segura, la clàssica passada que pots fer de memòria perquè saps que, tot rigor, no haurà abandonat la seva posició malgrat que faci molts minuts que no participa en el joc.
Pocs recursos ben combinats
Sense pilota, Tello és una passada invisible per a Messi perquè és una amenaça latent. A diferència d'Alexis o Pedro, molt més mòbils -unes característiques de les quals també es beneficia l'equip-, la sensació que té l'adversari que defensa Tello és una contradicció constant. Aparentment, el lateral el té controlat, lligat en curt i vigilat, a l'espera que rebi la pilota i l'encari. Però, en un segon i del no-res, Tello es construeix una ocasió de gol i ja no hi ha marge per a la reacció defensiva.
Tello no és un extrem traçut ni excessivament tècnic, però domina a la perfecció alguns recursos d'home de banda -força senzills però enormement efectius- i els sap combinar amb intel·ligència.
Amb tot, se li poden identificar una sèrie de moviments característics. Una acció típica de Tello és quan rep la pilota ben obert a la banda, fa una lleugera conducció endavant per apropar-se a la creueta de l'àrea, prepara el regat i decideix. Se l'ha vist xutar amb rosca buscant el pal llarg del porter; fer una bicicleta, enviar-se la pilota llarga i guanyar línia de fons per buscar la centrada, o conduir per buscar una posició interior i fer un remat sec des de la frontal de l'àrea. Aquesta és la clau del seu èxit: que pot sortir per fora o per dins, per la dreta o per l'esquerra. Que se la juga ell sol o que busca una paret amb algun company. Que assisteix Messi o fa la seva i ignora l'esbroncada de l'argentí. Aquesta variabilitat confon els laterals rivals i els despulla. Si al repertori tècnic i tàctic s'hi afegeix unes condicions físiques magistrals, la combinació és única. Tello és un atleta, un futbolista veloç i potent, amb una arrencada brutal i un esprint que és mig gol. I ara, a més, està aprenent a ser agressiu i defensa millor. Un tresor.
