BARÇA

Un punt i gràcies just abans del clàssic (2-2)

El Barça topa contra un gran rival, però també contra un arbitratge horrible a Sant Sebastià

Un punt i gràcies just abans del clàssic (2-2) / EFE

Cada cop que juga fora de casa, el Barça perd part del crèdit que guanya al Camp Nou. Just abans del clàssic de dimecres contra el Reial Madrid, l’equip d’Ernesto Valverde perdrà el liderat si els blancs guanyen a Mestalla, ja que només va poder salvar un punt a Sant Sebastià (2-2). Un punt i gràcies, ja que va ser la Reial Societat la que va tenir més oportunitats en un partit elèctric convertit en un intercanvi de cops. Un duel exigent en què el Barça va perdre la partida tàctica, però on l’efectivitat del trident va evitar la derrota. Ara, l'equip de Valverde va marxar empipat per un clar penal no xiulat a Piqué en l'últim minut. L’arbitratge, en aquest cas, va jugar a favor dels locals.

Ja fa anys que jugar a Sant Sebastià torna a ser un esport risc. Si als anys 80 tocava jugar a un petit estadi ple de fang, ara cal fer-ho a un estadi modern on brilla una nova generació de jugadors tècnics, d’aquells que cuiden la pilota, que no l’estripen enviant-la ben lluny. Tot el contrari. La nova Reial Societat és un equip alegre, descarat, capaç de pispar la possessió de pilota a un Barça que segueix sent víctima de la síndrome del viatger. Quan toca fer les maletes i jugar lluny del Camp Nou, l’equip de Valverde no se sent còmode. Li costa agafar ritme, martiritzat per rivals que fa molt de temps que no s’espanten, quan els visita el Barça. Tot el contrari.

El duel de Sant Sebastià era una prova de foc abans del clàssic d’aquest dimecres, que serà un partit important pel que passi al terreny de joc, encara que es parli més del que passarà a fora. Valverde, però, va entendre que protegir jugadors al Real Arena pensant en el clàssic seria disparar-se un tret al peu. I va sortir amb l’equip gala. Amb Jordi Alba ja recuperat al lateral esquerre i Sergi Roberto confirmat a la banda dreta per davant de Semedo, allunyant el reusenc d’un mig del camp on Rakitic segueix intocable des de fa poques setmanes. Però l’equip va fer aigües de sortida, superat pel sistema tàctic d’una Reial Societat que va guanyar la partida al mig del camp, on va aconseguir superar la pressió barcelonista, arribant un cop i un altre a la porteria de Ter Stegen. El joc alegre dels bascos, però, no feia mal. Eren ensurts, però no pas ferides a la pell d’un Barça on Gerard Piqué va convertir-se en un gegant, apareixent constantment per tallar les jugades locals. De fet, l’equip d’Imanol Alguacil només va poder batre Ter Stegen gràcies a un penal ben dubtós, quan Sergio Busquets i Llorente van agafar-se la samarreta. El col·legiat, però, només va penalitzar l’acció del català. I Oyarzabal va posar per davant els bascos. Perdut el mig del camp, la zona on històricament el Barça ha instal·lat el seu camp base per triomfar, el Barça va començar a visualitzar línies de passada verticals, en lloc d’horitzontals.

Valverde va demanar a Ter Stegen que busqués directament el trident, ja que cada pilota perduda en fase de construcció significava jugar amb foc. I Valverde no volia cremar-se. El Barça va optar per ser pragmàtic, en lloc d’idealista. I així va empatar amb una jugada en què Diego Llorente va mesurar malament el salt i va permetre que Luis Suárez li oferís a Griezmann la jugada de l’empat. El francès, el noi que havia arribat a la Reial Societat quan tenia 13 anys per formar-se com a jugador, no va celebrar el gol contra la seva antiga afició. Però els seus companys sí que ho feien, conscients de la importància d’empatar quan no jugues bé. Conscients de la importància de saber penalitzar les errades dels rivals. La Reial Societat havia posat el joc. Però la pólvora era d’un Barça que va tornar a capgirar el marcador a la segona part en una jugada vertical. Piqué, el millor sobre la gespa, va guanyar un duel directe, Messi va trencar el fora de joc i Suárez només va haver d’acompanyar la pilota al fons de la gespa.

Errada de Ter Stegen i un penal no xiulat

La versió més vertical del Barça permetia a Griezmann sentir-se còmode, però també convertia el partit en una ruleta russa perillosa. La Reial Societat no va defallir mai i es va engrescar amb els canvis d’Alguacil, que va apostar per Januzaj. I també per una errada de Ter Stegen, que no va saber bloquejar una centrada lateral de Zaldua i va permetre a Isak marcar el gol de l’empat. Els bascos disfrutaven del partit, però el Barça semblava patir. De fet, la Reial Societat, tot ambició, no en tenia prou amb l’empat i va seguir ofegant un Barça amb greus problemes per allunyar el perill, cosa que va permetre a la Reial Societat colpejar un cop i un altre. Valverde, conscient que el ritme endimoniat li jugava en contra, va treure del camp Sergio Busquets i Rakitic, i va apostar per Aleñá i Arturo Vidal. I, de passada, també va canviar els laterals, ja que Jordi Alba no podia aguantar els 90 minuts.

Amb els canvis, el Barça va aturar l’allau de joc local, però, a diferència dels partits al Wanda o el Giuseppe Meazza, no va trobar el camí per endur-se el triomf en els últims minuts. Un gol que hauria pogut arribar, ja que Piqué va rebre un penal clar en l'últim minut que, sorprenentment, el VAR no va veure. La pilota ara és a la teulada del Madrid, que podria arribar líder al Camp Nou. El Barça va topar contra un gran rival, però també contra un arbitratge horrible.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF