El puig de sa Font i na Penyal, una màgica serra fronterera

PalmaEn aquesta ruta recorrerem una petita serra que fa partió entre Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar. El puig de sa Font i na Penyal ens permeten assaborir les riqueses d’un paisatge cultural i un patrimoni natural molt ben conservat, tot i les amenaces d’un urbanisme turístic i residencial molt actiu a la costa. El punt d’arrancada d’aquesta caminada és a la mateixa plaça de Sant Joan, el nucli primitiu de la vila. Ens situam devora l’escultura d’Eduard Servera que recorda la pesta de 1820 (La llegenda del Pastoret), just davant la façana principal de l’església vella de Sant Joan Baptista. Si ens hi fixam, a la dreta del campanar, sobresurten els merlets d’una torre de defensa, restes de l’antiga possessió de Son Frai Garí, confrontada amb Ca s’Hereu, ambdues de la mateixa família Servera (s. XV). La seva capella fou el bessó de l’actual església, bastida el 1699.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa plaça de Sant Joan ens dirigim (sud-oest/oest) costa amunt pel carrer de les Creus. Deixam a la dreta l’església Nova, una construcció d’estil neogòtic que fou projectada a començament del segle XX per l’arquitecte català Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Entre els seus impulsors hi trobam mossèn Antoni Maria Alcover, entre d’altres. Les obres s’iniciaren el 1905, però nombroses aturades i la manca del finançament necessari posaren fi a aquest ambiciós projecte el 1929. Actualment es fa servir per a actes religiosos i culturals. Al final del carrer trobam a la dreta el Col·legi Públic Jaume Fornaris i Taltavull [10 min].

Just davant nostre, cap a l’interior del boscatge que baixa del puig de sa Font, fa una esplanada de terra, que acostuma a fer-se servir d’aparcament. La recorrem fins al fons i giram a l’esquerra per un senderó esglaonat que aviat tomba a la dreta per una rampa empedrada. Pel costat dret baixa una síquia tapada, procedent de la font de la vila. Al final de la costa [15 min], trobam una bifurcació. Prenem el camí ample de la dreta, que ens durà en un parell de minuts fins a sa Fonteta [20 min]. Juntament amb la font d’en Llisa, aquesta és una de les fonts principals del poble, pel seu cabal i perquè...

Conta la llegenda que devora Son Servera “s’alça un puig molt verdós”, és el puig de la Font. Diuen que té el ventre buit i que “es moros hi feren una gran sínia, i tingueren s’acudit de posar-hi rodam, rest, cadufos i tot de pedra viva. Un cavall verd roda dia i nit en aquesta sínia, i treu s’aigo, que per una canaleta surt a defora”. (‘El puig de sa Font’. ‘Rondalles Mallorquines’, tom XXIV).

Però en aquest ambient ombrívol i humit, en trobam una altra, de llegenda:

“No sé si n’heu vistes mai, de falgueres: són unes herbes com arbrets, molt gentils, ben verdes, de fulles entretallades, i se fan a llocs humits. No les veuen flor mai, i la gent diu que és sa matinada de Sant Joan que floreixen i granen, i en sortir es sol ja tiren sa llavor... cada gra tornava un dimoni boiet si el posaven dins un canó de plata. I un fadrí qui tingués un dimoni boiet a son manar, se podia fer rotlo de sa coa i ningú hi volia peres” (Sa flor de falguera i es dimonis boiets. Rondalles Mallorquines, tom XXIV).

Abandonam la font i tornam a la cruïlla anterior [25 min]. Continuam la marxa muntanya amunt, ara per un senderó de terra que es va fent més rost a mesura que ens acostam a dalt de tot. Abans d’assolir el cim, fitat per unes antenes, veurem a la dreta una petita cova. Superat un petit esglaó, giram a la dreta, caminam uns metres i ja som dalt del puig de sa Font (273 m)! [35 min].

Moment ideal per recordar la rondalla d’en Joanet i el gegant (Rondalles Mallorquines, tom XVII), que conta la història del petit de tres germans d’una família tan pobra que “duien es ca magre de tot”. Contra tot pronòstic, ell aconseguirà redreçar el destí familiar després de vèncer, més per l’enginy que la força, el gegant i els seus germans “de dalt des puig de sa Font”, protagonistes d’aquesta rondalla.

Per a la baixada, tornam al ‘petit esglaó’ d’accés al planiol que corona el cim, tot i que en comptes de girar a l’esquerra prosseguim tot dret. Veurem unes fites que ens orienten (sud) de manera clara, amb la vista posada a na Penyal i la punta de n’Amer. [55 min] Arribam a un collet travessat per una pista de terra. Just davant nostre neix un ramal, tancat amb una barrera, que seguirem tot dret (sud-est). Topam amb una segona bifurcació [1 h 05 min], prenem el camí de la dreta, que baixa suaument. De tot d’una veiem dos tiranys a la dreta, el nostre és el segon. Neix a la dreta d’un forn de calç. Iniciam la pujada a na Penyal, sense grans desnivells i emparats pel pinar i una espessa garriga. A poc a poc, el senderó se situa sobre la carena, ses Penyes Roges.

Segon i darrer cim

En arribar a un planiol fitat amb un cartellet de fusta amb la inscripció ‘Na Penyal’, sabem que ja hem assolit el segon i darrer cim (211 m) de la ruta [1 h 35 min]. Als nostres peus, una visió panoràmica de la badia de Son Servera, tram de costa comprès entre el cap del Pinar, a l’esquerra, i la punta de n’Amer, a la dreta, amb els nuclis turístics de Cala Millor, Cala Bona, Port Verd, Port Nou, Port Vell i Costa dels Pins.

Començam el descens pel tirany, rost i pedregós, que neix a la dreta de l’esplanada del cim (sud/sud-oest). No té major complicació que el fort desnivell i la duresa del terreny; la resta és seny i assegurar bé la passa. El caminet ens aboca a una pista de terra [2 h 00 min], giram a l’esquerra alhora que iniciam un breu i suau ascens. Passarem per una vella bateria de costa de la Guerra Civil i pel radar SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior, per controlar la immigració irregular per via marítima) [2 h 10 min]. Després ens ve un xalet, de nom Na Penyal, davant el qual el camí es bifurca. Prenem el de la dreta, que ens baixarà fins a un portell sense barrera, tot just travessat amb un filferro gruixat [2 h 20 min]. Aquí abandonam la pista de terra, giram a la dreta per davant del dipòsit municipal de captació d’aigües, es Forats, i per un caminet estret i clar connectam amb la Via Verda [2 h 25 min] que uneix Manacor i Artà per l’antic traçat ferroviari, ara en desús. Voltam a l’esquerra i ràpidament arribam a l’estació de Son Servera [2 h 45 min], després de travessar alguns trams de carretera i carrers que han anat xapant el vell ‘camí de ferro’. Just darrere l’edifici principal hi ha unes escales que ens menen cap a l’interior del poble, on tancam el circuit [2 h 50 min].

Fita_a_Fita