El puig d'en Farineta, abocat sobre el litoral de ponent de la Tramuntana

PalmaEn aquesta ruta ens enfilam dalt del puig d’en Farineta (324 m), una talaia meravellosa sobre el litoral de ponent, poc coneguda i escassament transitada. Una caminada curta que no arriba als quatre quilòmetres i que no supera els 200 metres de desnivell, que es pot fer ben bé en un dematí. A dalt, hi trobam el mirador-refugi del Foment del Turisme de Mallorca, inaugurat l’any 1968 en memòria de Gabriel Font i Martorell (1897-1965), destacat membre de l’entitat i autor del llibre 50 excursiones a pié por la isla de Mallorca, una fita important de la llarga història de l’excursionisme mallorquí.

El punt de partida de la caminada el situam a l’aparcament del cementeri de s’Arracó, el pk 5 de la carretera (Ma-1030) que uneix aquest poble del municipi d’Andratx amb el nucli costaner de Sant Elm. Som molt a prop del coll de la Palomera. Hi podem accedir en vehicle particular o en transport públic; la línia TIB 121 té aturada en el cementeri mateix.

La ruta

[00 min] Ens posam en marxa des de l’esplanada que hi ha davant el cementeri de s’Arracó i ens dirigim cap a un camí asfaltat que trobam al costat esquerre del fossar. Poc després d’haver-lo agafat, en seguirem un altre de terra que neix a la nostra dreta (est) i que baixa de manera ràpida vorejant un xalet per travessar el fons d’un estret comellar, solcat per un torrentó que baixa del vessant de ponent de la serra d’en Torres. [05 min] En travessar el jaç, deixam a la dreta un caminoi poc definit i continuam tot dret per un de més clar i senyalitzat amb marques vermelles que després d’una curta pujada passa per devora d’una barraca, a la nostra esquerra. Immediatament després gira direcció nord i es llança novament de baixada cap a un comellar travessat pel torrent de Ca na Rosa. En aquest tram de l’itinerari destaca la presència colossal dels puigs d’en Corso (237 m) i d’en Guida (337 m), ben davant nostre.

[15 min] Tot d’una enganxam un camí de carro que ens arriba per la dreta dels voltants de s’Arracó. Giram a l’esquerra i prosseguim la marxa, direcció nord, tot vorejant el torrent, fins que després de passar per davant una barraca esbucada que trobam a la nostra dreta el camí es bifurca. [20 min] Nosaltres prenem el de l’esquerra que, després de travessar un cop més el torrent, s’enfila (oest) per davall la serra d’en Torres i per dins un comellar estret als peus del puig d’en Farineta.

Després d’una pujada curta, el camí assoleix un replà [30 min], al bell mig del comellar i als peus del puig. En aquest punt, el camí esdevé un tirany que supera el fort pendent amb un parell de ziga-zagues (nord-oest) fins que arribam a un pi entravessat enmig del camí [35 min]. Aquí el tirany desapareix i unes fites ens guiaran (oest) a través del rost i unes marjades mig desfetes fins a tocar la carena (sud-oest). [40 min] Un coll ample i allargat des del qual gaudim d’una extensa i bella panoràmica. Si ens giram cap enrere, veurem el puig d’en Guida i s’Arracó (sud-est) i just davant nostre (nord-oest) tenim una primera visió de les muntanyes que envolten la Trapa, amb el puig de les Basses (493m) com a màxima elevació de l’entorn.

Des del collet voltam a la nostra esquerra i seguim la carena (sud-oest) i en direcció al refugi i mirador del puig d’en Farineta [55 min]. Aquestes darreres passes les hem de fer amb molta de cura; tot i que un tirany ens mena directe al cim, a la nostra dreta tenim un vertiginós penya-segat que convé evitar per no trobar més problemes dels necessaris. La visió des de dalt del cim d’en Farineta és senzillament espectacular. L’illot del Pantaleu i l’illa de la Dragonera dominen la panoràmica que obtenim des del mirador. Cap a l’interior, veurem la Mola de l’Esclop i el puig de Garrafa, entre altres elevacions d’interès.

A peu per Mallorca

Dia 28 d’abril de 1968 s’inaugurà el refugi i mirador Gabriel Font i Martorell, tres anys després de la seva mort i sis des que l’Ajuntament d’Andratx i el Foment del Turisme de Mallorca acordassin dedicar aquest espai, dalt del puig d’en Farineta, a qui havia estat vocal-delegat de l’entitat entre 1948 i 1965. Durant la seva etapa, l’excursionisme adquirí un paper destacat en la marxa del Foment, institució degana en la difusió d’aquesta pràctica esportiva a través de les seves activitats. Entre 1959 i 1960, un total de 2.618 socis assistiren a les excursions del Foment (Font: Antoni Vives Reus, Història del Foment del Turisme de Mallorca 1905-2005).

Gabriel Font era un personatge popular i amb certa ascendència dins el món del turisme i de l’esport, les seves dues grans aficions, a les quals dedicà tota la seva vida. No debades va ser periodista esportiu del diari Última Hora. Però de la seva trajectòria professional destaca sobretot que va ser soci fundador i jugador de la Reial Societat Alfons XIII (actualment, el Reial Club Esportiu Mallorca), club del qual presidí la secció excursionista, creada el 1916.

El seu llibre, 50 excursiones a pié por la isla de Mallorca, es va editar el 1964 amb una tirada de 2.000 exemplars, que aviat s’exhauriren. Durant anys va ser una publicació emblemàtica i molt cercada, tot i que avui dia, de la seva lectura, en destacam sobretot la defensa que fa l’autor a qui s’acosta per primera vegada a l’esport de muntanya: “L’excursionisme a peu –que és el vertader excursionisme– obliga a no vetllar la vigília i aixecar-se prest el dia de la marxa, ambdues coses d’acord amb els principis mèdics fonamentals, com ho són igualment exposar-se als rajos del sol i respirar a ple pulmó aire salnitrós de les marines o el puríssim de les altures, alhora que s’eviten els locals amb poca ventilació i s’eludeixen les ocasions d’envelliment del cos i l’esperit que les ciutats brinden”.

Un cop acabada la visita al puig, farem un descens alternatiu a la pujada per un tirany, fitat i marcat amb pintura vermella, que neix als peus del mirador i que es dirigeix (sud-est) cap al vessant marítim de la serra d’en Torres, que tenim just davant, apuntant cap a s’Arracó. Després d’un tram breu per damunt la carena [1 h 05 min], trobam a la dreta la senda que, a poc a poc, va traçant la ruta de descens per un coster rost i pedregós.

[1 h 40 min] El senderó que hem seguit desemboca al costat de la tanca d’un xalet (Son Verí), d’on neix una pista que enllaça amb el camí vell de s’Arracó a Sant Elm. Nosaltes continuarem tot dret per un senderó que voreja la tanca pel costat esquerre i que l’anirem voltant fins anar a sortir a una pista asfaltada [1 h 50 min] que ens durà còmodament fins a l’aparcament del cementeri de s’Arracó [1 h 55 min], des d’on hem iniciat la caminada i on tancam el circuit.

@Fita_a_Fita