Presumir de la idea
BarcelonaMirant els números no hi ha ni una sola objecció que se li pugui fer a aquest Barça. Ha acabat la primera volta amb 50 punts en la projecció de les millors Lligues de la història, només ha encaixat set gols en 19 jornades, cosa que no havia passat mai (el millor registre fins ara era de nou gols el 2015 i el 2018), i en catorze jornades Ter Stegen ha aconseguit deixar la porteria a zero. L'alegria, l'optimisme, estan justificats perquè les estadístiques són magnífiques i encara més després del bon joc que va exhibir l'equip en el seu últim partit contra el Betis, però hi ha qui prefereix oblidar que fa només una setmana no va ser ni de bon tros tan brillant en la visita a Montilivi.
Van guanyar, sí. Com ho van fer davant el Getafe i l'Atlètic, per exemple, i amb les victòries, el lideratge i l'avantatge de cinc punts sobre el Reial Madrid, la satisfacció general és raonable. ¿El Barça és favorit per guanyar el campionat? Sens dubte, però tampoc no va malament atendre a la prudència de Xavi Hernández, que en la prèvia del xoc contra el Sevilla es va presentar només com a simple candidat al títol malgrat la pluja d'elogis que li han caigut en els últims dies. Ell ha sigut el primer a admetre que alguns triomfs no han arribat a través del joc, i coneix el club i l'entorn prou bé per saber que abraçar-se al resultadisme és pa per avui i gana per demà. Que el com és important, i precisament per això el va reivindicar després de vèncer al Benito Villamarín: perquè podia. Ara només falta que tingui una mica de continuïtat. Que a més dels números es pugui continuar presumint de la idea.
En aquesta Lliga de dos, al Madrid d'Ancelotti l'espera un calendari de bojos i sembla estar justet de forces, però ja ha demostrat unes quantes vegades que és expert a desafiar la lògica i compta amb l'avantatge de saber que ningú no li demanarà explicacions sobre el com. Si Courtois atura i Benzema marca ja n'hi haurà prou, així que el Barça farà bé d'aprofitar la pujada de les fabuloses estadístiques per no baixar d'un estil, una manera, que es considera irrenunciable. Perquè a més de guanyar deixar sense arguments els rivals dona molt més gust. Privar-se d'aquest plaer seria una llàstima.
