MOTO GP

“Sota pressió condueixo millor”

Márquez s’havia marcat l’objectiu de sentenciar el títol a Motegi pujant al graó més alt del podi

De campions n’hi ha totes les temporades, però els grans campions es poden comptar amb els dits d’una mà. Un d’ells és Marc Márquez. El de Cervera s’ha marcat el repte d’aconseguir el seu cinquè títol de MotoGP a la primera oportunitat. I no ha fallat. En una cursa intel·ligent, a casa de la marca Honda, ahir va saber esperar el moment precís per avançar Dovizioso i situar-se líder. Encara que l’italià no hagués caigut, difícilment li hauria pogut prendre la primera posició. Dit d’una altra manera, Márquez va aconseguir el que volia: ser campió com els campions.

“En aquest circuit era complicat, però sembla que sota pressió condueixo millor”, reconeixia el de Cervera després d’imposar-se en un circuit on no partia com a favorit, ja que el traçat de Mugello s’adapta millor a les Ducati que no pas a les Honda. Tot i que és evident que per al pentacampió no hi ha impossibles. “Ha sigut una gran temporada. Després d’Aragó vaig començar a sentir, a imaginar-me, que seria campió. Perquè el títol estava molt a prop. Però em vaig adonar que no era el meu estil i que necessitava una motivació afegida. I aquesta motivació era aconseguir el títol a la primera oportunitat: a Motegi i guanyant la carrera”.

Al Japó en tenia prou acabant per davant de Dovizioso. Però com que Dovizioso era ferm candidat a la victòria, només li valia ser primer. Estratega com pocs, Márquez va idear una cursa en què tenia tres objectius, cadascun al seu moment. D’entrada, fer una bona sortida i no quedar atrapat al mig del grup, circumstància que l’hauria deixat gairebé sense opcions. En segon lloc, enganxar-se al darrere de Dovizioso, que, com preveia, lideraria la prova. I finalment, avançar-lo i defensar la posició. “La cursa ha anat com esperava”, reconeixia.

L’únic que va trontollar del plantejament de Márquez és que a l’equador de la cursa va avançar Dovi, però just després va cometre un petit error que el va fer sortir uns centímetres de la pista. Insuficient per caure, suficient perquè conduís amb més cautela. Així que tot quedava pendent dels últims quilòmetres de Gran Premi. A falta de tres voltes va veure el forat i s’hi va llançar sense vacil·lar. Dovi, que havia intentat trencar el ritme de carrera sense èxit, no tenia més remei que provar l’avançament per esgotar les opcions al Mundial. I tot d’una va anar a terra. Al penúltim pas per línia de meta els mecànics ja avisaven Márquez: “Dovi out ”. O sigui, que ja era campió.

“Diria que és un somni fet realitat. O millor, que estic vivint un somni. Quan he creuat la meta he sentit una explosió de felicitat. El meu equip m’havia preparat aquesta celebració -una màquina de videojocs en què simulava pujar al nivell 7, pels set títols, sumant totes les categories-. Jo no en sabia res perquè mai vull saber res. Suposo que és perquè de petit acostumava a jugar molt als videojocs. Ara toca celebrar aquest títol i gaudir de les tres últimes curses”, explicava. Al Japó, terra de karaokes, la nit de Márquez va ser llarga.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF