...però això no és el Dakar

JOSEP LLUÍS MERLOS
JOSEP LLUÍS MERLOS Periodista, com en Tintín, però tinc pendent anar a la Lluna

Només quatre romàntics dormen a terra, la resta en hotels o motorhomes . Diuen que el bivac cada vegada s'assembla més a un pàdoc de MotoGP. Fins i tot hi ha zones VIP i àrees comercials. Despres no es va aturar a ajudar qui l'havia tret d'un fangar. Peterhansel gairebé atropella un motorista en creuar un riu. Sense la solitud de l'Àfrica els pilots s'hi veuen més en cor, se senten menys vulnerables i potser menys solidaris. I més ràpids. La velocitat s'ha menjat l'aventura en un esprint de nou mil quilòmetres. Ningú fa de gos perquè tots són llebres. Esportivament, la cursa ha estat interessant. I previsible. No volien que Coma repetís triomf. L'any vinent li tornarà a tocar. I al Nani. El mercat espanyol és prou atractiu per a Mini per impedir-li una victòria que, si hagués tingut a prop, li haurien vedat en benefici del francès. Què se n'ha fet de l'esperit del Dakar?

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF